OPINIÓ - Recordant la desapareguda Fira Nova o d'en Weyler, celebrada el 29 d'abril
Es tractava d'una compra i venda de bestiar destinats a la criança, el treball a pagesia i el consum humà
De les quatre fires que havia celebrat Manlleu, l’anomenada Fira Nova o d’en Weyler, que se celebrava el 29 d’abril, va ser la darrera a establir-se. També va ser la més efímera d’aquestes manifestacions socials dedicades a la compra i venda de bestiar, ja fos per al treball a la pagesia, ja fos per al consum humà.
Cada estació anyal tenia el seu esdeveniment firal: a l’estiu se celebrava la fira de Sant Agustí; a la tardor, la de Sant Martí, i a l’hivern, la de Reis. Per a la primavera es va improvisar aquesta que, com se li esqueia, es va anomenar “nova”. Aquest repartiment al calendari ja el recordava Josep M. Gasol al seu “Calendari folklòric manlleuenc” publicat a les pàgines mecanoscrites de Lletres amicals. Precisament, en fer esment de la fira d’abril, n’identificava l’origen: “Durant alguns anys, tal dia com avui [29 d’abril], tenia lloc l’anomenada Fira Nova o d’En Weyler (idea de l’inquiet senyor de Madirolas, que es valgué de la seva amistat amb el General Weyler per obtenir el permís d’aquesta fira de primavera) (1)”. Es tractava, com la resta, d’una concentració de bestiar dirigida a facilitar la compra i venda d’animals destinats a la criança, el treball a pagesia i el consum humà.
Aquest general Weyler el nom del qual s’associava a l’esdeveniment local, va arribar a ser “fill adoptiu de Manlleu” i encara té un carrer dedicat al seu nom a la ciutat, entre el carrer de Montseny i el carrer del Ter (a tocar del cementiri). Es tracta de Valerià Weyler i Nicolau (Palma, 17 de setembre de 1838 - Madrid, 20 d'octubre de 1930) que, juntament amb el títol nobiliari de “Marqués de Tenerife”, va ocupar alts càrrecs militars a de l’exèrcit de l’Estat espanyol. Ostenta l’abominable honor d’haver estat inventor dels camps de concentració al món quan era destinat a Cuba. A finals d’abril de 1911, el general era a Manlleu per inaugurar el monument que marcava l’inici, des de les darreres cases del carrer de Torelló (tocant a l’actual passeig de Sant Joan), de la que s’havia d’anomenar “Avenida del Marqués de Tenerife”, en record seu. Aquesta via estava prevista com un passeig que havia de conduir als terrenys de Ramon Madirolas, gran amic del militar. Per commemorar el fet, es va establir que, en la mateixa data del gran esdeveniment, anualment se celebrés la manifestació firal.
A mitjan dècada de 1910, en les primeres edicions, era promocionada entusiàsticament per la publicació local Ideal Manlleuense: El dia 29 dels corrents tindrà lloc en nostra vila la fira anyal anomenada “Fira Nova”. Demanem als organisadors dels cursillos celebrats, i a tothom qui correspongui, que procurin donar veus perque se puga celebrar amb tota concurrència i animació (2). La implicació de l’Ajuntament manlleuenc, presidit per l’alcalde Pau Caballeria, era innegable com es pot veure en el cartell de l’any 1916. En aquella època, però, Europa vivia la Primera Guerra Mundial i, com deia la mateixa publicació , aquest fet luctuós afectava l’esdeveniment local: Avuy se celebra la fira anyal del 29 d’Abril. Des de les primeres hores de la matinada se veien ramats de bestiar que se dirigien al firal, fent això suposar que’s veurà lluïda a pesar del estat en que’s troba nostra ramaderia amb motiu del fracàs europeu. Cal elogiar a les autoritats civils que volguent donar esplendor a la fira no han escatimat esforç de cap mena per a que els forasters que vingan trobin tota classe de facilitats.(3) Dos any després, seguia la crisi de bestiar que es deixava notar en la celebració, tot i que es preveia un futur molt millor: S´ha celebrat la Fira nova sens cap mena d’incident, havent’se notat la gran escassès de bestiar que hi ha aqui a la Plana. S´han fet bastantes transaccions, pagant-se el bestiar a molt alt preu. Aquesta fira, d’aquí a pocs anys, podria molt ben ser que fos la millor d’aquesta vila. (4) En època republicana se seguia celebrant aquesta fira que devia, malgrat tot, tenir el seu al·licient: Demà, si Déu vol es celebrarà la fira d’abril més vulgarment coneguda per la d’en Weyler. (5)
A la dècada de 1950 malvivien aquest tipus de manifestacions heretades d’un model social en plena transformació. D’aquest declivi en deixava constància el periòdic Comarca quan afirmava que [...]Esta feria no ha cuajado correctamente y se recuerdan pocas concentraciones ganaderas dignas de mención en esta fecha. Este año con todo y ser dia de mercado hubo poca concurrencia –tal vez por la lluvia- pero el caso es que es la feria más insignificante que celebramos.(6) I l’any 1959, ja confirmava la seva desaparició: Otra feria olvidada. El pasado día 29 de abril pasó desapercibido por los feriantes que no acudieron a la cita. Esta feria instituïda por gracia del Capitán General Don Valeriano Weyler tuvo en un princio asceptación y arrastrada ahora por la decadència de las otras ferias no queda de ella más que el recuerdo y la anotación rutinària en los calendarios. (7) De forma més contundent, l’any següent, el periòdic local, en determinava la defunció: Si algun recuerdo patente queda de la visita que hizo hace cincuenta años el Capitán General Valeriano Weyler a nuestra población, éste es la concesión oficial de esta nueva feria del 29 que no ha tenido casi nunca buena fortuna. Se ha venido llamando desde mucho tiempo la fira nova o la fira d’En Weyler y excepto en tiempos ya remotos cuando abundaban els firetaires no ha pasado nunca de un mero anuncio. Ultimamente ha desaparecido y la última que registramos fue tan poco relevante que sólo vale la pena noticiarla como nostálgico recuerdo. (8)
Pocs anys després, desapareixien també les fires de Sant Martí i la de Sant Agustí. A mitjan dècada de 1970, l’única que restava –la fira de Reis-, també agonitzava de la mà de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. El 1978, els Tonis manlleuencs i, posteriorment l’Ajuntament de Manlleu, la van revifar i donar nova vida juntament amb un format més modern. Un quart de segle després, però, seguiria el mateix destí que les anteriors. Ara només en perdura el record en format de jornades tècniques que en perpetuen el nom.
Joan Arimany i Juventeny
