Resum de l'any 2020 a Manlleu

Manlleu ha viscut un any mogut, principalment, a causa de la covid-19 | elter.net

El 2020, quin any. Ja va començar torçat de bon principi i el coronavirus ha marcat les nostres vides durant els últims deu mesos. No hi ha hagut més solucions que sobreposar-se a totes les pedres que hi havia el camí i crec que estareu d’acord si afirmem que el millor per tothom és deixar enrere el 2020 i començar un nou any. 

La covid-19 ha estat la gran protagonista d’aquest 2020 a Manlleu. No ha estat l’única, encara que si la principal. Tota la nostra actualitat els últims mesos ha estat marcada pel coronavirus, però a Manlleu, també han passat més coses. A continuació, resum del 2020 a Manlleu.

Gener

Al passat mes de gener encara no hi havia rastre de la covid-19, ni tan sols se n’havia sentit a parlar, però Manlleu i tot el territori català va ser durament atacat pel temporal Glòria. Entre el 20 i el 23 de gener va deixar 180 litres d’aigua per metre quadrat a la ciutat, provocant inundacions i desperfectes a diversos punts.

El dia 15 de gener es va inaugurar al Museu del Ter l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre”, un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc. La mostra va posar el seu primer punt d’atenció a finals del segle XIX, quan el Teatre Centre acollia regularment representacions i la cultura, a Manlleu, era una eina clau d’emancipació i de millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Febrer

Al mes de febrer va entrar en una fase molt important l’enderroc del segon bloc dels pisos de Can Garcia. Els pressupostos de la Generalitat del 2020 hi van destinar 798.926 euros. El projecte es va iniciar el 2008 amb la seva aprovació sota el govern de l’exalcalde Pere Prat i es preveia que s’iniciés a principis del 2009. Tot i això, el procés es va allargar a causa dels desacords per reallotjar els veïns de Can Garcia i a la situació de crisi econòmica d’aquell moment.

Al febrer també es va adjudicar el projecte escenotècnic del Teatre Centre, un dels darrers passos per poder tenir en funcionament l’equipament. Aquest se’l va emportar una empresa de Ripollet, que encara avui dia continua treballant i enllestint els darrers detalls. I, finalment, del febrer també cal destacar que es va inaugurar la Plaça de les Dones del Ter, davant el Museu del Ter. Fins aquell moment, l’espai no tenia denominació i es va decidir aquest per retre homenatge a les protagonistes de la història tèxtil del Ter. El posterior 8 de març, dia de la Dona, s’inaugurava.

Març

Al tercer mes de l’any, al març, arribava a Manlleu el coronavirus. Se n’havia sentit a parlar esporàdicament durant el febrer, però la primera gran crisi va arribar el divendres dia 13. Es va decretar l’estat d’alarma arreu d’Espanya. Confinament domiciliari, com a mínim, durant quinze dies i, entre altres decisions, les escoles van tancar aquell mateix divendres.

A partir d’aquell 13 de març es van poder veure a Manlleu camions cisterna per netejar i desinfectar els carrers. Es van tancar els parcs infantils, les instal·lacions esportives i els equipaments a l’aire lliure, es va ajornar la selectivitat, va néixer el Jovent Solidari de Manlleu, es van posar les primeres multes per no complir el confinament i, entre d’altres, les farmàcies van repartir mascaretes de manera gratuïta. A dia 30 de març, a Manlleu es van detectar 46 casos per coronavirus.

En clau esportiva, també ens va deixar la notícia que la manlleuenca Mama Dembele jugaria la pròxima temporada a la lliga universitària dels Estats Units, concretament a la Universitat de Missouri.

Abril

L’abril va agafar a tothom en ple confinament. És més, l’expansió del coronavirus anava en augment i a Manlleu, a finals de mes, ja hi havia 184 casos. Es va prorrogar l’estat de l’alarma, encara que en els últims dies d’abril es va començar a apostar pel “desconfinament”, que s’allargaria fins a finals de juny. La Generalitat, a més, va començar a tramitar les primeres ajudes per a autònoms, un dels col·lectius més afectats econòmicament per la covid-19. L’Ajuntament de Manlleu va ser pioner en aprovar una línia d’ajuts de 375.000 euros per a famílies i empreses, una mesura que es va ampliar mesos després amb noves partides econòmiques destinades en ajudes per combatre els efectes del coronavirus.

I a l’abril se celebra un dels dies més bonics de tot l’any. El dia de Sant Jordi, enguany, és clar, diferent. Però a Ràdio Manlleu vam fer un programa de diverses hores per acompanyar-vos, des de casa, en aquesta jornada.

Maig

Manlleu entrava a la primera fase del desconfinament. Noves mesures, menys restrictives, després de més d’un mes d’un dur confinament. A més, per poc positives que ho fossin, arribaven bones notícies: per primera vegada baixava el nombre de positius a Manlleu. Amb l’entrada a la fase 1 del desconfinament també va entrar en vigor l’obligatorietat de portar mascaretes.

Deixant de banda la covid-19, al mes de maig Pere Prat, després de 33 anys, va deixar la militància d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’exalcalde de Manlleu entre el 2003 i el 2015 va explicar en un comunicat que es va fer efectiu per la “desavinença personal” i no pas ideològica amb persones de la direcció del partit des de fa temps. Cal destacar també que el passat 5 de maig es van complir 75 anys de l’alliberament, per part de les tropes aliades, del camp de concentració nazi de Mauthausen (Àustria), on hi van perdre la vida, entre d’altres, set dels nou manlleuencs que hi estaven deportats. Volem recordar els seus noms: Pere Bonal Trabal, Josep Corti Sampietro, Josep Costa Codina, Antoni Pons Freixas, Joan Pous Viñeta, Pelegrí Soler Gatius i Josep Vivé Pujals. Dos manlleuencs van sobreviure: Joan Carrera Casas i Fortià Roqué Munt.

En esports, el Magic Studio CP Manlleu es va proclamar campió de l’OK Lliga femenina el passat mes de maig. Es tracta del primer títol del club en aquesta competició de tota la història. No obstant això, el regust va ser amarg, perquè el campionat es va aconseguir als despatxos. La Federació Espanyola de Patinatge va donar el trofeu de campió a les manlleuenques després de finalitzar la primera volta en primera posició. Un títol que ben poc van celebrar les jugadores i el cos tècnic de l’equip conscients que, aquests, s’han d’aconseguir a la pista. Per això estan lluitant aquesta temporada.

En aquest reproductor podeu escoltar el reportatge del resum de l'any a Manlleu:

Juny

El president de la Generalitat, Quim Torra, va signar el passat 18 de juny al migdia el decret que posava fi a la fase 3 de la desescalada. El Govern iniciava així l’anomenada “etapa de represa” amb regulació pròpia. La norma deixava “sense efectes” el reial decret espanyol de l’estat d’alarma i s’aixecaven les restriccions de mobilitat per tot Catalunya. En clau covid-19, a Manlleu es va acordar dedicar un espai en memòria de les víctimes de la covid-19 de la ciutat. Seria al Passeig del Ter, amb una escultura de record creada per Aleix Fontserè. Es va decidir després d’unes trobades entre familiars de víctimes de coronavirus on van compartir el seu dol i les seves experiències.

Dani Rifà, conegut artísticament com a ‘Tremendu’, nou gestor de l’Embarcador del Ter. El concurs per treure a gestió l’espai va sortir després que l’Ajuntament no renovés el Grup de Defensa del Ter com a propietari de l’espai, encara que des del consistori van afirmar que la sortida va estar pactada després que l’entitat ecologista anunciés mesos enrere que no s’hi volien tornar a presentar. No obstant això, Rifà va agafar l’encàrrec en un estiu complicat per la pandèmia però amb empenta i decisió, oferint una gastronomia de km.0 i apostant per la cultura durant tots els mesos d’estiu.

Juliol

Al juliol començava el “Viu Manlleu!”, una programació cultural, gastronòmica i comercial pensada perquè els manlleuencs i les manlleuenques gaudissin dels mesos de juliol i agost a la ciutat. Des de l’Ajuntament es va planificar una programació que va tenir com a colofó la Festa Major, que es va celebrar del 12 al 16 d’agost. Cultura, oci i gastronomia es van ajuntar durant setmanes per oferir a la ciutadania de Manlleu activitats al municipi per gaudir d’aquests dies festius.

Agost

I, per Festa Major, és clar, el pregó. La pregonera d’enguany va ser la Núria Grané, infermera de l’Hospital Sant Jaume de Manlleu, que va oferir un discurs ple d’emoció i de record. Es va donar continuïtat als actes programats a “Viu Manlleu!” i s’hi van sumar els de Fes-te Jove, que van organitzar, entre d’altres, el gran bingo popular complint en tot moment amb les mesures d’higiene i de seguretat. A l’agost també es va produir l’esperat retorn als entrenaments per part dels equips de la ciutat. El futbol, futbol sala, hoquei patins i bàsquet van poder tornar a acollir els seus jugadors per iniciar una pretemporada i una temporada que seria del tot incerta.

A l’agost, però, i després d’unes setmanes de força tranquil·litat en clau covid-19, van tornar a saltar les alarmes al municipi manlleuenc. Amb dades actualitzades a dia 27 d’agost, Manlleu va registrar 329 punts en l’índex de rebrot, una de les xifres més altes d’Osona i de la Catalunya Central. Uns registres que van allargar-se durant el mes de setembre.

Setembre

La corba es va començar a enfilar a finals del mes d’agost i la segona onada era un fet a Manlleu a mitjans de setembre. La situació es va descontrolar i Salut va decidir fer un cribratge massiu a la ciutat. 

El cribratge es va realitzar al Casal Cívic Frederica Montseny i va aconseguir detectar casos asimptomàtics que es van veure obligats a complir el confinament. Les xifres a Manlleu eren tan preocupants que la capital del Ter era el municipi amb el risc de rebrot més alt de Catalunya i això va provocar, entre d’altres, la visita de la consellera de Salut, Alba Vergés. En aquest intens mes de setembre, després del cribratge poblacional, es va fer un a l’Escola Puig-Agut, el primer en una escola de Catalunya. Al setembre, a més, també va començar el curs escolar i van començar a caure els primers grups bombolla. El primer a tenir un cas positiu va ser una classe de l’Escola Bressol Picarols. Va ser la primera classe confinada de l’inici escolar, però dies després anirien sumant-se classes d’escoles i instituts d’arreu del municipi.

Octubre

I el més d’octubre començava fort. El cas Àlex Garrido ha estat de ben segur un altre dels protagonistes d’aquest 2020. No hi posarem èmfasi perquè ho acabem d’explicar i és sabut per tothom, però el cas va viure tres o quatre episodis que es recordaran en la història política recent de Manlleu. De dimitir a no dimitir passant per Montserrat. Finalment, Àlex Garrido va prendre la decisió sensata de no deixar el càrrec i va continuar com a batlle de Manlleu.

En clau covid-19, a l’octubre es van aplicar mesures en la limitació d’aforaments en sectors com el de la restauració, que es va veure molt afectat a finals de mes. A més, la situació epidemiològica a la ciutat va tornar a preocupar molt i l’esport es cancel·lava de manera indefinida. La situació no generava gens d’esperança i estàvem a les portes d’un nou confinament. De fet, a l’octubre, va començar el toc de queda nocturn i perimetral del cap de setmana el qual encara perdura avui dia.

En altres àmbits, a l’octubre començaven les obres als polígons de la Coromina, Font de Tarrés i el Verdaguer, es donava el tret de sortida a una nova mostra del Manlleu Galeria d’Art i va haver-hi un repunt de violència i de delinqüència a Manlleu preocupant pels agents de l’autoritat i per la població.

Novembre

El que havia estat una de les notícies amb més impacte del 2019, el tancament de General Cable per part del grup Prysmian, a principis de novembre d’aquest 2020 la mateixa multinacional anunciava que avançava un any abans del previst el tancament de la planta de Manlleu. Des de Prysmian ho van fer argumentant “que la crisi generada per la covid-19 havia aturat molt la producció”, quelcom que van negar des del Comitè d’Empresa. La gran majoria dels 130 treballadors que encara estaven a la fàbrica van ser acomiadats.

En clau coronavirus, el mes de novembre ens deixava com a principal protagonista el toc de queda nocturn i municipal de caps de setmana. A més, el Govern va anunciar els trams de desescalada, el qual el primer de tots ja es va haver de posposar per l’augment de casos a tot el país. Una petita bona notícia es va produir quan comerços de sectors com la restauració, l’oci o l’estètica van poder reobrir. Amb restriccions, però van tornar a apujar la persiana després d’unes setmanes en blanc. I ara, escolteu aquest tràiler.

A finals del mes de novembre, un cadenat va tancar per sempre els pisos de Can Garcia de Manlleu. Van marxar els últims inquilins dels habitatges i es va entrar a la darrera fase de l’enderroc. Aquest es produirà durant el 2021 i tindrà una durada de deu mesos aproximadament. Ha estat un procés llarg i complicat per l’administració i en el seu lloc s’hi faran nous habitatges. I el que hem escoltat és el tràiler de la docusèrie “Novè Segona”, produïda per Xef Vila i dirigida i protagonitzada per la companyia CorCia Teatre, amb la participació del Museu del Ter. La sèrie s’ha pogut veure a través del canal de Youtube del Museu i fa un repàs, a través de diversos personatges, de la història dels pisos, la segona onada migratòria a la ciutat i la vida al Barri de l’Erm.

Desembre

Amb la veu de Paula Valls, que aquest any ha estat l’encarregada de dona veu a la banda sonora nadalenca de la ciutat de Barcelona, us expliquem que aquest mes de desembre l’Ajuntament ha apostat per fer una nova edició del Badanadal i la pista de gel tot i la situació epidemiològica. La situació epidemiològica a Manlleu millora setmanes abans de Nadal, on les restriccions per part del Govern s’han flexibilitzat. A més, es fa un segon cribratge a la ciutat per detectar asimptomàtics, on només un 1% dels assistents dona positiu per covid-19. Com no, el coronavirus és el protagonista de la Marató de TV3 d’enguany, que enguany s’organitza d’una manera diferent al municipi.

S'anuncien avanços en diferents projectes urbanístics de la ciutat. Pel 2021 es preveu finalitzar la segona fase de les obres al Teatre Centre, a partir de la qual ja es podria programar obres teatrals amb regularitat. També acabaria el procés de reubicació de l'Escola de Música Municipal de Manlleu, que el curs de l'any que ve, ja podria realitzar les seves classes a la segona planta de l'edifici de Can Puget. La pista d'atletisme i les obres d'adequació dels sectors de La Coromina, Font de Tarrés i El Verdaguer, també haurien d'estar acabats a principis del 2021. Finalment, l'ampliació de la deixalleria municipal o la creació d'un carril bici, que travessi l’avinguda de Roma, són projectes que estan previstos que comencin l'any que ve.

Us dèiem al principi d’aquest reportatge que el 2020 per la gran majoria de manlleuencs i de manlleuenques ha estat un any per oblidar. Segur que per alguns no, segur que hi ha hagut coses positives i per recordar, però desitgem que el 2021 porti més positivisme, més alegries i més somriures.