Manlleu es replanteja el model d'habitatge públic i desestima el projecte de construcció de 69 pisos
El nou consistori aposta per un model d'habitatge amb menor impacte urbanístic
En el ple celebrat a principis de juliol, es va aprovar el plec de clàusules per cedir uns terrenys per a la construcció de 69 habitatges públics destinats a lloguer assequible.
Concretament, els dos blocs de pisos s'havien d'ubicar al carrer de Santiago Rusiñol i a la cruïlla entre el carrer Tavertet, carrer Comerç i carrer Teuleria.
El projecte es va aprovar per urgència perquè els terminis establerts per a la cessió del dret de superfície eren molt ajustats. Aquest és un projecte iniciat el mandat passat per l'anterior àrea d'urbanisme i el nou equip de govern va aprovar el plec de clàusules per no perdre la subvenció europea. Tot i això, un cop analitzat en detall el projecte i valorat amb calma l'impacte que podria tenir a la ciutat la construcció d'aquests dos grans blocs, el consistori ha decidit desestimar el pla.
L'equip de govern ha considerat que la construcció de 31 i 38 habitatges, els quals podrien arribar a concentrar entre 80 i 100 persones, no encaixen amb el model urbanístic pel qual es vol apostar. Actualment, a Manlleu només hi ha 3 blocs de pisos amb més de 30 habitatges.
El consistori reconeix la necessitat d'habitatge de lloguer a Manlleu, i en especial, d'habitatge públic, però no veu una bona solució la concentració de 69 habitatges en dos blocs de pisos. Per donar resposta a aquesta qüestió, l'equip de govern treballarà en un pla d'habitatge que ha de permetre definir les línies a seguir els pròxims anys i les accions a emprendre a mitjà i llarg termini.
Les accions més immediates seran la consolidació de l'oficina d'habitatge, treballar per posar al mercat els prop de 1.000 pisos buits de la ciutat i arribar a acords amb les immobiliàries per oferir habitatge a la població. Per altra banda, en aquest mandat es preveu la construcció d'habitatge en l'antiga caserna de la Guàrdia Civil.
Reaccions de l'oposició a la decisió de l'equip de govern
En un comunicat, Esquerra, impulsor del projecte en el passat mandat, ha subratllat la necessitat d'habitatge públic a la ciutat i que renunciar al projecte significa perdre els 2,8 milions d'euros de la subvenció europea. ERC considera "molt greu aquestes decisions, que no tenen en compte la dificultat d'accés a l'habitatge a la nostra ciutat i mostren un absolut desconeixement de la realitat social de Manlleu".
ERC també ha recordat que "les dues primeres decisions del govern sociovergent ha estat carregar-se el projecte de Can Xaran" i "els 69 habitatges de lloguer assequible".
La CUP també s'ha pronunciat sobre aquest tema. Seguint la mateixa línia, la formació ha expressat que "Manlleu és un municipi amb un pressupost relativament petit, prop de 25,5 milions d'euros per 2023. L'equip de govern sap prou bé que la possibilitat de finançar la construcció d'habitatge públic amb fons propis és molt reduït".
La CUP ha assenyalat que els dos blocs estan previstos en entorns diferents del municipi i que això facilitaria la mixtura social. També ha afegit que "perquè sigui viable la construcció i promoció d'habitatge, cal que els edificis tinguin un nombre significatiu d'habitatge per a la seva explotació, per tant, l'argument per a descartar-ho que expressa l'equip de govern, no té fonament".
