La Generalitat presenta a Manlleu un estudi que analitza la 'pluralitat' dels 370.000 joves catalans d'origen estranger

El 27% de la població catalana d'entre 15 i 29 anys ha nascut a l'estranger. Uns 370.000 joves han arribat a totes les zones del territori, sobretot, durant la darrera dècada. Aquestes dades es desprenen de l’estudi que ha presentat aquest dilluns al matí a Manlleu la Secretaria de Joventut de la Generalitat.

Es tracta del primer estudi que es realitza sobre joves d'origen immigrant on es mostra la 'pluralitat interna' d'aquest segment de població amb diferents nivells d'arrelament a Catalunya. L'estudi aposta per un model de ciutadania cívica. Els autors del treball consideren un 'gran repte' de futur garantir la 'igualtat d'oportunitats' formals amb la resta de joves. L'estudi defineix tres grans grups de joves d'origen immigrant per mostrar la pluralitat d'aquest segment de la població.

L'estudi defineix tres grans grups de joves d'origen immigrant per mostrar la pluralitat d'aquest segment de la població. El primer grup són aquelles persones d'entre 16 i 29 anys que han vingut a Catalunya per 'decisió pròpia'. Aquests han vingut per treballar i socialment no se'ls concep com a joves sinó només com a 'treballadors estrangers'. Normalment no utilitzen o coneixen els serveis. Per exemple, quan visiten un centre d'ensenyament ho fan perquè 'necessiten algun tipus de requisit legal'.

El segon grup correspon a aquells joves d'origen estranger que s'han 'sociabilitzat' a Catalunya perquè o hi van néixer o hi van arribar abans de l'educació primària. Les seves necessitats i demandes socials són les mateixes que la població autòctona. Els integrants d'aquest grup se senten 'totalment catalans'. Tot i això, com explica Alarcón, sempre estan 'negociant' la seva catalanitat. El professor universitari ho il·lustra amb el treballador d'un comerç on, per la seva aparença física o per portar escrit el nom 'Hassan' en la placa identificativa, sempre s'adrecen a ell en castellà. Aquests són 'competència' amb els nous immigrants.

El tercer grup són aquells joves fills i filles d'immigrants que han arribat a Catalunya després de la infància. Alarcón admet que en aquest grup hi pot haver 'més problemes d'assimilació' degut a aspectes com la barrera idiomàtica, que poden exigir més esforç. Aquest col·lectiu arriba amb elevades expectatives d'inserció i promoció laboral que topen però, amb traves legals.

El màxim responsable en polítiques de joventut del Govern, Eugeni Villalví, no és partidari que en cap cas es creïn programes específics per afavorir la normalització dels joves d'origen estranger sinó que considera que les desigualtats que es poden generar es poden solucionar amb la creació de mesures correctores dins 'dels programes ja existents'.

L’estudi ha donat lloc a una guia, que aporta recursos i eines als Ajuntaments per desenvolupar polítiques que no discriminin els joves, sinó que els donin eines per a l’emancipació.