Manlleu crearà una pàgina web i una publicació que reculli el seu patrimoni arqueològic

Manlleu tindrà enllestida a finals d’any o a principis del 2014 una nova pàgina web a través de la qual es farà difusió del patrimoni arqueològic de la ciutat. Ahir es va presentar el projecte, pioner a Catalunya i l’Estat Espanyol, amb la presència del regidor de Cultura Àlex Garrido, la regidora convergent Mercè Puntí i la coordinadora, la manlleuenca Dolors Molas, doctora i professora titular de la Universitat de Barcelona.

Està previst que s’editi un llibre i Molas també va demanar que els materials puguin estar exposats, per exemple al Museu del Ter, una petició que Garrido va afirmar que traslladaria al Patronat del museu.

La iniciativa del projecte d’estudi del patrimoni arqueològic de Manlleu va sorgir de Mercè Puntí, i des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu i l’equip de govern s’ha agafat la proposta "amb il·lusió perquè és rigorosa, necessària per Manlleu i important per la ciutat", segons el regidor de Cultura Àlex Garrido. De seguida es van buscar professionals que poguessin materialitzar-ho i a principis d’abril ja es va fer la primera reunió.

Garrido pensa que el treball hauria de tenir "una difusió important" i per això s’editarà en format paper i alhora s’aposta pel suport digital, que segons Molas "es complementaran". Ja es va fer una primera reunió a principis d’abril amb les diferents professionals. Mercè Puntí afirma que "no va costar gens tirar endavant el projecte i ho agraïm al regidor i a la resta de l’equip de govern". Puntí afirma que la idea és "antiga però al meu pas per l’Ajuntament a principis del 2000 la vida va anar per un altre cantó" i el projecte va quedar aparcat.

Mercè Puntí considera que el patrimoni "ens explica i difícilment podrem construir una societat més justa, culta i feliç si no fem tota aquesta feina cultural i d’educació, que són essencials en una societat". L’arqueologia "és allunyada en el temps i hi ha perill que es perdi". Segons Puntí, "és la nostra memòria i qui perd la memòria perd la identitat", per tant aquest és un acte de deute i de recuperació de la memòria".

Segons Puntí, el de Manlleu "no és el patrimoni d’Empúries ni de Barcino, és molt modest, però és el nostre i els tècnics ja es cuidaran ensenyar-nos el més representatiu i l’hem de donar a conèixer per estimar una mica més també la nostra població".

Dolors Molas va considerar que Manlleu serà un referent en aquest aspecte i que ciutats més importants "ni s’ho han plantejat". Hi ha restes des del Neolític fins ara, i els més emblemàtics són els de l’institut i el de Can Caseta. Molas reconeix que la majoria de les restes "no són espectaculars però són molt importants i són testimonis de les persones que van viure abans que nosaltres aquí".

Es va fer èmfasi en el fet que "està tot construït al damunt i no hi ha possibilitat de mostrar jaciments" com es pot fer en altres indrets d’Osona com a l’Esquerda de Roda. En molts punts hi ha "materials aïllats, com pipes de terrissa molt maques, però no peces de materials associats a estructures", i a banda la major part "està molt fet malbé".

De l’època neolítica, la més antiga que s’ha trobat a Manlleu, hi ha un jaciment davant de l’institut, que va excavar l’equip de Miquel Molist. A la zona del Fugurull hi ha restes dels segles 7 i 6 abans de Crist, amb una necròpolis i segurament materials d’un assentament sota Can Caseta, que és d’època ibèrica. En contacte amb el món romà, hi ha d’altres troballes, tal com va especificar Dolors Molas.

La web anirà des de la prehistòria de Manlleu fins a la història "de no fa tant, com les nostres masies, les fàbriques o bé la història del pont". La pàgina serà clara i didàctica perquè "l’ha de poder entendre un jubilat sense gaire formació, la canalla de les escoles i els investigadors".

L’equip estarà format per Elisabet Garriga (Prehistòria) Imma Mestres i Montse Duran (Història Antiga), Carme Subiranas (medievalista), Assumpta Grabolosa (historiadora i filòloga), Miquel Molist (prehistoriador). Algunes de les peces es conserven al mateix Museu del Ter, al Museu Episcopal de Vic i altres espais municipals.

El finançament s’ha trobat, amb aportacions de la Diputació, l’Ajuntament de Manlleu i la Generalitat i "de moment dues empreses privades de Manlleu, que poden ser més".