Jaume Collell relata la vida del músic de Manlleu Joan Viladomat al llibre 'El músic de l'americana vermella'

ElTer/ACN - El periodista Jaume Collell vol descobrir als catalans qui era Joan Viladomat, autor d'un tango tan famós com 'Fumando espero' i el popular cuplet 'El vestir d'en Pasqual', un músic de Manlleu seduït per la rauxa dels anys 20 al Paral·lel que ha estat oblidat fins i tot per l'Enciclopèdia Catalana.

Després de 20 anys investigant sobre la seva vida i d'haver muntat diferents espectacles musicals amb les seves peces, Collell ha escrit la seva biografia, 'El músic de l'americana vermella', en què retrata com era el pare d'un títol tan provocatiu com 'El tango de la cocaína', del que se'n van fer més de 500 funcions el 1926 al Teatre Victòria, en l'època d'esplendor de l'avinguda més canalla de Barcelona

Aprofundint en la figura de Viladomat, un músic de Manlleu que es va establir a Barcelona i va muntar una acadèmia de música a tocar del Paral·lel, Collell fa un retrat de l'avinguda de la disbauxa a principis del segle XX, moment de màxima esplendor, en què les dones fumen i condueixen, els cafès tenen orquestra i als teatres s'hi fa 'striptease', boxa i circ.

Viladomat surt del poble, després de casar-se amb una dona molt guapa que treballa a l'estanc, i es planta a la capital catalana, "on els que esclaten de diners van a rebentar el Paral·lel", segons explicava l'autor en la presentació aquest dijous a 'El Rincón del Artista', just al costat de la casa del músic, a l'antic carrer del Conde del Asalto (Nou de la Rambla), on va compondre el 1923 el tango popularitzat més tard per Sara Montiel.

Collell va descobrir el 1991 que la néta de Joan Viladomat guardava l'arxiu del seu avi en un moble secreter, que contenia uns 700 títols originals, dels quals un centenar s'havien imprès, una trentena de discs de pedra i molts retalls de premsa de tot el que es publicava sobre la seva obra. Així ha reconstruït la seva vida, dedicada a l'acadèmia de música, el conreu de tot tipus de gèneres musicals i la gresca.

Tangos, sardanes, xarlestons, pasdobles, xotis, foxtrots, rumbes i shimmys es troben entre el seu repertori, i a banda de compondre també es guanyava la vida tocant el piano en nombrosos locals barcelonins, amb americana llampant i el bigoti de l'època; donava classes a moltes artistes dels teatres del Paral·lel i passava les nits de gresca, com tot aquell que trepitjava l'avinguda que acollia el Teatre Arnau, el Teatro Español, l'Apolo o el Victòria.

De fet, el Teatre Victòria va acollir un dels seus grans èxits, 'El tango de la cocaína', una droga que es va començar a popularitzar arran de la primera guerra europea i se suposa que Viladomat consumia, segons explicava Collell, igual que la gent de la faràndula amb qui es relacionava. D'aquesta obra, que porta el subtítol 'Sketch guiñolesco en cuatro visiones', se'n van fer més de 500 funcions.

Quan la moda argentina ja ha arribat a Barcelona, Viladomat compon el tango 'Fumando espero', amb el lletrista Vicenç Pastallé i amb un llibret de Félix Garzo, que forma part de la revista 'La nueva España'. En aquell moment passa com un tango més al Paral·lel, però creua l'Atlàntic fins a Buenos Aires, i allà es converteix en un gran èxit. Aquí la fama li va arribar més tard.

Entre les seves composicions més conegudes, el llibre destaca el foxtrot 'El vestir d'en Pasqual', una peça que ha traspassat generacions i l'han cantat Núria Feliu, Linda Vera, Guillermina Motta, o el grup pop Hidrogenesse, que n'ha fet la versió més actual. a més és autor d'altres peces com 'El foxtrot de las campanas', 'El regreso' o la sarsuela 'Dios ha vuelto a la tierra'. Moltes d'aquestes han arribat a Berlín, París o Nova York.