25 de març de 2026

Xavier Lloses guanya el Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe

'Nautilus Lab' és un orgue aquàtic format per 48 tubs de metacrilat que està concebut com una instal·lació sonora

El Ter 12 de setembre de 2013 a les 11:22
El moment d'entrega del premi
ACN - El projecte 'Nautilus Lab', del compositor i pianista Xavier Lloses, ha estat guardonat aquest dimecres al vespre amb el Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe. El premi s'ha lliurat durant la Festa de celebració dels 25 anys del Mercat de Música Viva de Vic i té l'objectiu de facilitar la producció d'un espectacle de música en directe, que s'estrenarà en la següent edició del festival.

El 'Nautilus Lab' és un instrument de 48 tubs de metacrilat, que està dissenyat per ocupar tot l'espai d'una sala on el públic pot passejar-se entre els cilindres per contemplar-los i escoltar-los. L'instrument s'ha concebut com una instal·lació sonora i podrà ser itinerant.

Aquest és el segon any que el premi s'atorga a un projecte de creació musical amb l'objectiu que s'estreni l'any següent al MMVV. L'any passat la guanyadora va ser Maria Coma amb el seu treball basat en la creació d'un piano-celesta de la família d'instruments Baschet, projecte que es presentarà per primer cop aquest divendres a les deu del vespre al Teatre L'Atlàntida. La Fundació Puig-Porret manté la dotació econòmica de 10.000 euros, de manera que es tracta del premi musical més important del país.

Enguany, Xavier Lloses (idea) i David Sarsanedas (realització) van presentar un projecte per crear un nou instrument que funciona de manera autònoma com a instal·lació sonora i on tothom hi te accés per tocar-lo i gaudir-ne. Els seus autors han rebut el premi aquest dimecres al vespre en el marc de la celebració dels 25 anys del Mercat de Música Viva de Vic.

*El projecte guanyador*

Es tracta d'un instrument format per 48 tubs de metacrilat d'una alçada de dos metres i un diàmetre de 12 centímetres. Està dissenyat per ocupar tot l'espai d'una sala com si es tractés d'un bosc on el públic pot passejar-se entre els cilindres per contemplar-lo i escoltar-lo.

Cadascun dels tubs conté diferents proporcions d'aigua, un tub de silicona i un petit compressor que envia aire al fons del tub de manera que, les bombolles pugen cap a la superfície travessant tota l'aigua del cilindre. En el moment que les bombolles exploten a la superfície emeten un so, l'altura del qual és proporcional al volum de l'aigua i a l'alçada del tub.

Cadascun dels cilindres s'activa des d'un teclat controlat per 48 tecles, tantes com cilindres. En el moment que es prem una tecla s'engega el compressor corresponent enviant l'aire dins del cilindre i, conseqüentment, les bombolles surten cap a la superfície. Al mateix temps, una bombeta ubicada a la part inferior del cilindre s'encén il·luminant les bombolles i creant un efecte visual que acompanya l'hipnòtic so de les bombolles i que permet identificar, ràpidament, quin cilindre està sonant.

La instal·lació sonora també permet que, mentre ningú toqui el teclat que controla els tubs, l'instrument entri en un mode autònom controlat per un arduino i un petit ordinador. Aquest mode consta de 99 patrons melòdics i rítmics pre-seqüenciats que, sota un 'random', van passant d'un patró a un altre de manera aleatòria creant successions i combinacions rítmiques i melòdiques noves. L'oient i l''espectador sempre tindran la sensació d'estar davant d'una peça infinita, sense repeticions.

L'instrument s'ha concebut com una instal·lació, de manera que podrà ser itinerant entre sales d'exposicions, mostres d'art sonor o festivals de música.

*El concert-espectacle*

El concert, que s'estrenarà a la propera edició del MMVV, consistirà en l'elaboració d'una peça-espectacle d'una hora de durada on s'exploraran totes les possibilitats de l'instrument i, al mateix temps, s'hi combinaran instruments acústics repartits enmig del bosc de cilindres. La idea inicial per l'acompanyament instrumental durant el concert es composa d'un quartet de corda i un vibrafonista percussionista.

El jurat ha escollit el projecte de Xavier Lloses entre els 18 presentats i n'ha destacat la seva singularitat i atractiu, que proposa una reformulació de la idea del directe, associant-lo a una instal·lació artística que també treballa de manera autònoma i que convida l'espectador a participar-hi. El jurat ha ressaltat també les possibilitats que obre aquest projecte per considerar els espais d'art contemporani com a espais d'exhibició de música en directe. També ha valorat la trajectòria del músic, la seva voluntat d'innovació i d'assumir riscos en els seus projectes.

El jurat, que ha pres la decisió de forma unànime, ha estat format per Jaume Antich (director d'Atrium Viladecans), Nando Cruz (periodista), Ramon Ferrer (responsable de programació de l'Atlàntida de Vic), Jordi Gratacós (president d'ARC: Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya), Alberto Guijarro (Director de la Sala Apolo de Barcelona i codirector del Festival Primavera Sound), Consol Sáenz (periodista), juntament amb la direcció artística del MMVV, Marc Lloret i Oriol Roca.

*Xavier Lloses i David Sarsanedas*

Xavier Lloses és un artista multidimensional, eclèctic i polivalent, que desenvolupa la seva activitat a sales d'exposicions, mostres d'art sonor i diversos escenaris. Amb més de 12 àlbums publicats sota el seu nom, compagina la tasca de pianista arreglant i produint per artistes com Jaume Sisa, Gerard Quintana, Eduard Canimas o Marina Rossell. Lloses també realitza 'remix' per a artistes com Anorak, Monoceros, Umpah-pah o el trio Electrotoylets. Ha composat per filmetratges, obres de dansa i teatre amb directors com Oriol Broggi, Àlex Rigola, Lluís Danés i per les companyies Dagoll Dagom i Deambulants. Actualment realitza l'espectacle 'Despertaferro', amb David Sarsanedas, concert per campanar i electrònica.

David Sarsanedas és membre de l'Orchestra Fireluche, grup de música que, des del 2002, treballa a partir de l'ús d'instruments de joguina, inversemblants i clàssics, i amb qui ha editat els discs 'D'un llonguet un pa de quilo' (2011), 'Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables' (2006) i 'Orchestra Fireluche' (2003). Sarsanedas pertany als Luthiers Drapaires, col·lectiu multidisciplinar vinculat a l'associació cultural Telenoika de Barcelona amb qui, des de 2008, es dedica al reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques; al disseny d'instal·lacions interactives, i ofereix tallers de construcció d'instruments audiovisuals a partir de material electrònic recuperat i concerts d'autòmats.
Etiquetes:
Cultura