Maria Coma: "És un disc més relaxat que l'anterior"

ACN - Maria Coma tancarà un cercle aquest divendres a l'Auditori Atlàntida. La cantant i pianista presenta el disc 'Celesta' al Mercat de Música Viva de Vic, on ara fa un any va rebre el Premi Puig Porret -finançament- per un projecte que vinculava el seu nou àlbum amb la construcció d'un Clavi-nimbus.

Coma va compondre les cançons des Berlín, en soledat i escrivint per aquells que més estima. Mentrestant, Martí Ruids -del taller d'escultura sonora Metalúdic- enllestia a Barcelona la 'Celesta', que acabaria sent un instrument més de l'àlbum. Va ser un repte, "amb una part de risc i d'incògnita", que malgrat "els condicionants" ha acabat sent un disc més "relaxat" que 'Magnòlia' (2011).

*Ara fa un any vas presentar el projecte 'Celesta' al MMVV. Perquè et vas interessar per aquest instrument?*

Volia fer un tercer disc i al mateix temps teníem la idea de crear un nou instrument amb el Taller d'Escultura, perquè aparegués en aquest àlbum. Però l'instrument no és el centre del disc. El que m'ha mogut són elements més musicals i meus. La gràcia és que he pogut introduir un so que és nou.

*Era una mica arriscat fiar el teu nou disc a aquest so, i amb el compromís de presentar-ho sí o sí...*

Tenia la seva part de risc, sí, però a mi aquestes coses ja m'agraden. I tenia la seva part d'incògnita també, perquè jo feia cançons i m'ho havia d'imaginar, però com em passa amb la bateria o els altres instruments. Li buscava lloc a l'instrument sense tenir-lo, però això em motivava molt

*Però, de fet, aleshores l'instrument encara ni existia, oi?*

No. Però en el fons és una mica el mateix que em passa, per exemple, amb la bateria. No existia però li havia marcat al Martí (el constructor) les octaves que havia de tenir la Celesta, i ja buscàvem una mateixa cosa.

També era una incògnita com sonaria el piano, per exemple, perquè l'he gravat amb piano de cua quan sempre ho havia fet amb piano de paret. Però sempre hi ha una incògnita abans de gravar un disc, i si l'instrument el fas de zero el ventall s'obre més. El que em motiva d'anar fent discos és que comences d'una manera i després t'adaptes al procés de creació que li va donant forma a tot.

*Ha sortit el disc que t'esperaves?*

Segons com graves els instruments agafen un to o un altre, i ja vam buscar que tinguessin un so molt humà, acústic. Per això, no és que el nou instrument hagi condicionat el disc, més aviat al revés. Ho vam gravar en una casa a la muntanya, amb micros llunyans perquè tingués més ambient, i se sentís més el mecanisme del piano, el so de la sala...

*Però sona celestial o no?*

Be, l'instrument te aquest so, bastant agut i semblant a un carilló. I sí que te un punt celestial, però alhora també molt terrenal perquè se sent el seu mecanisme. És barrejar aquesta puresa de so amb una cosa molt més mecànica. A mi m'atrau molt aquesta barreja.

*Les composicions les vas fer des de Berlín. Perquè hi vas anar a Berlín?*

La idea d'anar a Berlín ja la tenia, perquè hi he tocat i és una ciutat on tinc molt bona resposta. Tenia ganes d'escampar una mica la boira. En rebre el premi vaig pensar que era una bona ocasió per fer-ho. Vaig marxar tres mesos a l'hivern i vaig composar les cançons. Però volia gravar-lo aquí, i així ho vaig fer al tornar.

*Segurament el clima, la ciutat han condicionat el to del disc. En quina mesura?*

Ha influït molt. Estar tancat a casa pel fred, amb menys llum, estant lluny de casa...

*Per acabar de complicar-ho, vas voler dedicar cada cançó a una persona que t'estimes... I això?*

No és que fos una cosa intencionada eh? Més aviat és que, a l'estar allà, vaig trobar que em sortia d'escriure cançons de persones que trobava a faltar, o que estimo; em va venir de gust fer-ho. Normalment tendia a escriure cançons més de mi. Però va sortir de manera instintiva, i em va fer il·lusió que em passés això, que em trobés escrivint aquestes cançons.

*Diries doncs que és el teu disc més ambiciós?*

Ha estat casualitat... M'he condicionat amb moltes coses, sí, però al final el resultat ha estat un disc més relaxat que l'anterior, més barroc o recargolat. I això que tenia molts més condicionants externs...

*Com has plantejat el directe? Què veurem aquesta nit al Mercat de Música Viva de Vic?*

Doncs hem muntat una banda de cinc persones. Amb el Pau Vallvé i el Nico Roig a la bateria i guitarra, com l'any passat, i un baix electrònic i el 'Nimbus' -l'instrument nou- perquè necessitava algú que el toqués simultàniament amb mi al piano. En alguns moments també el toco jo.

*...'Nimbus'?*

Sí, del Clavi-nimbus! És l'instrument que hem construït. El Martí (l'inventor) el va rebatejar com el 'Nimbus'...

*Per cert, l'instrument qui se'l quedarà?*

Be, aquest any me'l quedo jo perquè estaré de gira, però evidentment si el taller fa alguna exposició, taller o el que sigui el necessiten jo els hi porto, i ja ens l'anirem traspassant.