CRÒNICA Lluis Soler parla de l'ofici d'actor

Lluís Soler va repassar la seva trajectòria | C.Navarro GFM

Una de les veus més estimades del teatre català, l'actor manlleuenc Lluís Soler, va ser el protagonista dijous passat de la conferència-tertúlia de l'Aula Oberta. Només entrar a la sala es va trobar amb molts dels qui feia la tertúlia quan era al Teatre Centre. Més tard, ja amb tot el públic assegut, alguns d’aquests tertulians li van recordar moments entranyables de quan encara era jovenet, i també van dedicar un record als tertulians que ja no hi són.

Ser actor, ens va explicar, és un ofici. No és una feina com qualsevol altre, perquè hi ha un component emotiu. Qui és dalt de l’escenari ha de saber seduir els espectadors per tal que tota la sala s’impregni del que fa l’actor i arribar així a la catarsis. Avui la imatge té molta influència i l’actor es converteix en un ésser mediàtic, ja que el teatre s’adreça a tothom i toca temes que interessen. 

Va recordar que havia nascut al carrer de Sant Martín i que fins als catorze anys va jugar amb els seus amics al carrer i al riu. Va ser en Pep Suriñach qui, més tard, li va proposar que anés al Centre a fer de tramoista i, si s’esqueia, algun paper curt de dimoniet o del que fos. Va seguir els estudis primer a la Universitat Laboral de Tarragona i després Biològiques a la Universitat. Mentrestant, el cuquet del teatre ja anava fent camí i el compaginava amb la feina. El seu primer gran paper al Centre, li van recordar alguns dels assistents, va ser en Manelic de Terra Baixa. Més tard amb una colla d’amics van muntar un grup de teatre i van fer, fins i tot, una petita gira. Acaba treballant a Sant Tomàs i l’any 1988 demana una excedència i se’n va a Barcelona a estudiar per formar-se com actor. D’això fa trenta anys i d’aleshores ençà que no ha parat de fer teatre, televisió i cinema i actuant sol com a rapsode.

Va explicar anècdotes curioses, per exemple: en un dels “bolos” de la companyia que van muntar amb els amics estaven tant nerviosos que l’obra, en lloc de durar una hora i quinze minuts, la van enllestir en menys de seixanta. Un altre dia, al metro, la gent s’apartava perquè l’havien vist en una sèrie fent d’assassí i els feia molt respecte. Els actors jubilats com els toreros i els representants de comerç si algun dia treballen els hi resquiten de la paga mensual.

Va aprendre d’en Vittorio Gassman que les tres potes del teatre són: talent, voluntat i sort. El talent el té, de voluntat no n’hi falta i la sort l’ha trobat en les persones que han cregut en ell i l’han ajudat a tirar endavant.

No va decebre ningú i al final ens va regalar la seva veu amb “Vinyes verdes” de Josep Mª de Sagarra i un fragment del Comte Arnau.

Soler va omplir de gom a gom la sala de sessions de l'Ajuntament | C.Navarro GFM

Piella i Soler, a l'inici de la conferència | C.Navarro GFM