Manlleu, a la cua d'Osona en renda familiar per càpita segons un estudi de l'Idescat

La renda familiar disponible bruta per habitant, un indicador del nivell de benestar, a Osona està gairebé 4 punts per sota de la mitjana de Catalunya. La renda familiar mitjana a Catalunya es va situar el 2008 en 16.900 euros a Catalunya, cosa que suposa un increment del 3,8% respecte l’any anterior, i gairebé un 10% més que la mitjana de l’estat espanyol. A Osona, la renda per càpita és més baixa, de 16.400 euros. Són dades del 2008 que ha fet públiques aquest estiu l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Pel que fa a les principals poblacions d’Osona, la que té l’índex més elevat és Vic, prop del nivell mitjà, seguida de Torelló. Manlleu en queda més allunyada, dotze punts per sota de la mitjana catalana. Ho ha detallat la cap d’estadística econòmica de l’Idescat, Cristina Rovira.

Les dades de Manlleu fan que el municipi es desmarqui de la resta d’Osona pel que fa a la renda per càpita, i estigui a l’entorn de poblacions com Les Franqueses del Vallès, Barberà del Vallès o Roda de Berà, amb una renda similar. El municipi osonenc analitzat amb la renda més alta és Taradell, seguit de Centelles. Després es posiciona Vic, Torelló, Tona, Roda de Ter, i finalment Manlleu. Rovira exposa que la crisi econòmica encara no ha fet variar gaire les dades, ja que l’impacte de l’atur i la recessió es va notar a la segona meitat del 2008 i sobretot el 2009, unes xifres que encara no estan disponibles.

Pel que fa a l’estructura dels components d’aquesta renda, una manera de calcular el benestar de cada població és fixar-se en si els ingressos de les famílies provenen de treball assalariat, d’activitats professionals o empresarials o bé de prestacions socials. En el cas d’Osona, la principal via d’ingressos procedeix del treball assalariat. El segon són les activitats empresarials i professionals, lligades a les petites empreses i als treballadors autònoms, i per últim, les prestacions socials.

A Manlleu, l’impacte de les rendes procedents del treball és més baix, d’un 54,6% del total d’ingressos, mentre a Vic i Torelló estan a prop del 60%. Per contra, les rendes procedents de l’activitat empresarial està quatre punts per sobre. A Manlleu és on més impacte tenen les prestacions socials, principalment derivades de l’atur.

La Vall d’Aran segueix sent la comarca amb més renda per habitant amb 20.900 euros per persona. La segueixen el Pallars Sobirà, l’Urgell i el Pallars Jussà. A l’altre extrem, amb les rendes més baixes, hi ha el Baix Llobregat, amb 15.200 euros per habitant, seguida per la Selva i l’Anoia. Els municipis amb rendes més altes els lidera Matadepera, seguida de Cabrils, Teià i Alella. A la banda baixa hi ha Salt, Constantí, i per últim Badia del Vallès. L’anàlisi de l’Idescat s’ha centrat en les comarques, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals.