Joan Contijoch sobre el desenllaç d'Unnim: "la sensació és que ens han portat a l'escorxador"

El fins fa pocs dies conseller i vicepresident d’Unnim, el manlleuenc Joan Contijoch, es mostra molt crític amb el desenllaç final de l’entitat financera, ara que el Banc d’Espanya controla la totalitat d’UnnimBanc i que podria voler-se’l vendre ràpidament. Contijoch, expresident de Caixa Manlleu, ha afirmat a elter.net que li queda una sensació de "tristesa, frustració i que ens han portat a l’escorxador".

Segons publica aquest divendres La Vanguardia, el Banc d’Espanya vol vendre Unnim, de la qual ja controla totes les accions, i amb màxima rapidesa. Les converses més avançades podrien ser amb Banca Cívica, Ibercaja i un grup de caixes del País Basc, que ja havien negociat per fusionar-s’hi. El Banc d’Espanya va entrar a Unnim mitjançant el FROB, d’una manera completa, i hi va injectar 568 milions d’euros. Des del sector financer, algunes fonts diuen que serà més fàcil trobar un comprador interessat en Unnim pel fet que sigui propietat del Banc d’Espanya. L’estratègia que se segueix amb Unnim és diferent que la que es vol seguir amb altres entitats de les quals el Banc d’Espanya té el control majoritari, com CatalunyaCaixa.

*Dolgut i sorprès*
Segons ha explicat Belén Latorre, responsable de Comunicació d’Unnim, la gestió continua en mans de l’anterior equip directiu, amb Jordi Mestre al capdavant. El Consell d’Administració ha desaparegut i ha estat substituït pels administradors del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, el FROB. Ara hi ha quatre gestors, tres tècnics i un empresari, que administren UnnimBanc. Segons Contijoch, literalment "ens han fet fora i nosaltres els consellers ja no hi pintem absolutament res, ens han fet fer l’hara-kiri; en canvi, a l’equip executiu sí que els han fet confiança", però els consellers "hem desaparegut del mapa per Reial Decret". Contijoch s’ha mostrat personalment "molt dolgut" i afirma que "si fa tres mesos m’haguessin dit que acabaria així, com el rosari de l’aurora, no m’ho hagués cregut". Contijoch vol remarcar que "ni a Caixa Manlleu ni a Unnim no hi ha hagut ficades de mà al calaix ni indemnitzacions milionàries, i ara l’opinió pública pot ser que ens posi a tots al mateix sac".

*Perilla la continuïtat de l'Obra Social*
Pel que fa a l’Obra Social, amb el nom d’UnnimCaixa, els càrrecs s’han mantingut, encara que ara falta saber quina personalitat jurídica se li donarà, i si cal reestructurar-ne els òrgans rectors. Un dels aspectes que més preocupen als indrets on històricament estan vinculades les caixes, com Manlleu, és si es podrà dur a terme l’Obra Social prevista, aquest any amb un pressupost de 15 milions d’euros.

L’expresident de Caixa Manlleu ara conserva un càrrec dins l’Obra Social, com a president de la Territorial de Manlleu, juntament amb un equip de consellers "que no rebem cap retribució per la feina". Pel que fa a l’Obra Social, UnnimCaixa va passar tots els actius a UnnimBanc, que ara controla el Banc d’Espanya, però hi va haver excepcions com l’Obra Social, que a Osona es tradueix en patrimoni com Quintanes, l’Auditori Unnim de Vic o la sala d’exposicions del Centre Cultural de Manlleu. Ara, però, no hi haurà més ingressos nous, que provenien dels beneficis anuals de la Caixa, una quarta part dels quals es destinava a Obra Social. "L’aixeta s’ha tancat", explica Contijoch, i caldrà "reduir i prioritzar". No és que "estiguem arruïnats, però hem de ser més selectius" i "no podrem mantenir l’Obra Social que es feia fins ara, segur".

Segons Contijoch, "es podran mantenir els 15 milions d’euros d’aquest any, que ja estaven pressupostats, i potser l’any vinent, però això s’ha acabat". A Manlleu, es gestionaven "al voltant dels 2.200.000 euros" i la retallada pot ser dràstica, de fins a deu vegades menys "i pot ser que només tinguem 200.000 euros". La fórmula jurídica pot ser tant una fundació de les tres caixes juntes, cada una per separat "o una mena de holding". Partint de la base que "no sabem qui serà el nou propietari del banc", Contijoch creu que "tenim la força moral d’intentar salvar coses, i si UnnimBanc és comprat per una caixa, com la saragossana Ibercaja, potser la podem convèncer que li convé seguir fent Obra Social".

*El rerefons polític*
Pel que fa a les explicacions per justificar el procés, Contijoch no descarta que hi hagi una estratègia amb rerefons polític. Segons afirma "hi ha algú que tenia la idea d’acabar amb les caixes, i així ho ha aconseguit". Creu que "s’ha fet un mal a la societat civil catalana, on les caixes són una crossa per a moltes coses, com a Terrassa, on Unnim té una residència d’avis molt gran; ara s’ha quedat l’edifici, però no era un negoci", explica. L’exvicepresident d’Unnim es lamenta que "la Generalitat no s’ha postulat com a oposició dels canvis en les lleis, a Caixa Manlleu i també a Unnim érem els més petits, i se’ns han ventilat". Rebla el clau dient que "tant de bo el FROB hagués estat la Generalitat, per ser nacionalitzats pel nostre govern i no estatalitzats com ara".

El president del Banc d’Espanya, Miguel Fernández Ordóñez va dir el 30 de setembre que "Unnim val un euro", la qual cosa Contijoch ha considerat "desafortunat i despreciatiu, a més que no és cert però no ens ho han deixat argumentar". Afirma que pel que fa a UnnimBanc els ciutadans "poden estar tranquils perquè és una entitat completament sòlida i amb un 10% de core capital".