Dídac Herrero reparteix culpes davant la ''bogeria col·lectiva'' del 'boom' immobiliari

ACN - Dídac Herrero, exdirector general de Caixa Manlleu, s'ha afegit a la línia de defensa d'altres directius que han passat pel Parlament i ha afirmat que l'actuació generalitzada en el sector immobiliari impedia fer una altra cosa.

Herrero s'ha excusat dient que Caixa Manlleu era una entitat ''tant petita'' que no podia anar ''contracorrent perquè hagués estat suïcida''. En relació amb la responsabilitat sobre la fallida de les caixes, Herrero ha acceptat la responsabilitat de les mateixes caixes però ha afegit que en aquesta ''bogeria col·lectiva'' tothom va tenir una part de responsabilitat: els reguladors, els governs, les agències de qualificació i els mateixos ciutadans que van signar una hipoteca.

L'exdirector general de Caixa Manlleu durant 13 anys ha excusat a l'entitat sobre les possibilitats de fer una altra cosa del que es va fer en aquell moment, perquè l'entitat era massa ''petita'' per anar ''contracorrent'' del mercat. De fet, el directiu ha afirmat que en cas d'anar contracorrent en comptes de tancar Caixa Manlleu el 2010 amb la integració d'Unnim ''hagués desaparegut el 2003 o el 2004''.

Herrero ha apuntat que el Banc d'Espanya, com regulador del sistema bancari, podia haver frenat aquesta ''bogeria col·lectiva'' aprovant regulacions que limitessin per exemple els terminis d'amortització dels crèdits hipotecaris o una limitació d'accés als mercats exteriors per captar i això hagués estat suficient per neutralitzar la bombolla immobiliària.

Tot i això, en relació amb els graus de responsabilitat per la desaparició de les caixes, Herrero ha reconegut la responsabilitat dels directius de les caixes en el resultat final, però aquesta responsabilitat s'havia de repartir entre tots els jugadors que van participar en aquest 'boom' com va ser el regulador, els governs autonòmics, les agències de qualificació, els ajuntaments, els promotors immobiliaris, els taxadors i els mateixos ciutadans que van signar una hipoteca que després no van poder pagar.

El pes del sector immobiliari en la cartera de crèdits de Caixa Manlleu va arribar a absorbir a l'entorn del 80% del total dels actius comercialitzats, segons ha informat l'exdirector general. Herrero també ha reconegut en casos excepcionals les hipoteques que es concedien superaven el 80% del valor de taxació.

Dídac Herrero ha negat pressions del Govern en relació amb participar en algun projecte de fusió i sí que ha acceptat que la primera intervenció en aquesta línia va procedir del Banc d'Espanya que a finals del 2008 va ''suggerir'' que calia impulsar un procés de fusió perquè Caixa Manlleu era una entitat ''massa petita''.

*Herrero glosa la sensibilitat del BBVA*

L'exdirector general ha reconegut que en un primer moment va pensar que la millor solució per Unnim hagués estat ser comprada per una caixa, per la supervivència de l'obra social. Avui, però, ha dit, puc afirmar que la millor solució ha estat la compra del BBVA per la seva sensibilitat demostrada en relació amb l'obra social de les tres caixes en el territori.

*Retribucions salarials*

En relació amb les retribucions salarials dels directius de Caixa Manlleu, Herrero s'ha defensat dient que els 7 directius que formaven part de la direcció de l'entitat, durant l'exercici del 2009, l'últim any sencer com Caixa Manlleu, va rebre un total de retribució consolidada per als set membres de 779.000 euros bruts en concepte de salaris i 101.000 euros en aportacions en pla de pensions. La retribució d'Herrero el 2010, ja dins Unnim, va ser de 135.000 euros nets anuals.