La Cambra de Comerç d'Osona presenta un informe pioner d'indicadors econòmics

La Cambra de Comerç d'Osona ha fet públic aquest dimarts un informe d'indicadors econòmics que afecten a la dinàmica empresarial i la gestió econòmica municipal entre els anys 2011 i 2013 de 14 municipis de la comarca amb més de 2.500 habitants.

El president de la Cambra d'Osona, Josep Pujadas, ha explicat que l'objectiu principal és informar als agents econòmics sobre com evolucionen els índex d'atur o de creació i destrucció d'empreses, entre d'altres indicadors, per intentar aconseguir "la màxima eficàcia" en el món empresarial i ajudar a que sigui "competitiu" en un món global. En una fase posterior, també es compararà la pressió fiscal i els serveis que es presten als diversos municipis d'Osona.
Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Centelles, Taradell, Roda de Ter, Balenyà, Sant Hipòlit de Voltregà, Seva, les Masies de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Prats de Lluçanès i Gurb són els 14 municipis de més de 2.500 habitants que han estat objecte de l'estudi de la Cambra de Comerç d'Osona.

L'objectiu de l'entitat era analitzar diversos indicadors econòmics i de gestió municipal (atur, balanç d'empreses, balanç d'empleats, pressupost municipal, deute viu i despesa personal) per radiografiar la situació econòmica de la comarca i ajudar el món empresarial amb aquesta informació perquè les empreses puguin ser "més competitives" en un món globalitzat. A tall d'exemple, aquests indicadors ofereixen informació que podran orientar les empreses de nova creació a implantar-se en un municipi o un altre amb l'objectiu de maximitzar els seus esforços.

Tot i que el president de la Cambra a Osona, Josep Pujadas, ha reconegut que es tracta d'una radiografia general que obvia aspectes importants com la pressió fiscal o la quantitat i qualitat dels serveis que s'ofereixen als diferents municipis (que s'inclouran en informes posteriors), Pujadas creu que l'estudi pot ser d'utilitat tant per empresaris com pels gestors municipals.

En referència a aquests últims, el president espera que les xifres puguin fer reflexionar els municipis que han quedat per sota la mitjana, com Torelló, Centelles, Balenyà o Manlleu, perquè s'esforcin per millorar i situar les seves dades "a la mitjana de la comarca", però també aquells municipis com Gurb o Seva que es troben en les primeres posicions, perquè no es relaxin.

*14 municipis de més de 2.500 habitants a estudi*

Segons l'informe que ha presentat la Cambra d'Osona, la dinàmica empresarial a la comarca mostra la millor versió a la ciutat de Vic, on s'hi ha creat 304 empreses, entre societats i altes d'autònoms, en el període de 2011 al 2013. El mateix quadre mostra que Balenyà és el municipi on s'hi ha destruït més empreses amb un total de 44. Pel que fa al balanç d'assalariats, Vic és la ciutat on hi ha hagut més baixes, amb 817, en el mateix període. L'estudi també fa referència a la mortalitat d'empreses de nova creació. En aquest sentit, recull que la mortalitat és del 45% en empreses de tres anys de vida i del 70% en empreses de cinc anys.

Segons les dades de l'informe, a la comarca d'Osona hi ha una taxa d'atur mitjana d'un 14,87%, on Manlleu figura com el municipi més perjudicat, amb un 20,78% de desocupació. Pel que fa a la capital, Vic, l'atur és del 17'3% amb un cens de 41.647 habitants, una població molt superior a la que tenen la resta de localitats de la comarca.

L'informe també parla del deute de les poblacions analitzades i posa de manifest que Vic té un deute de més de 38 MEUR, el més alt d'Osona, amb una mitjana per habitant de 927 euros. Malgrat aquest endeutament, que ve donat principalment per la construcció del nou Teatre de l'Atlàntida, la capacitat econòmica de Vic pel que fa a la dinàmica empresarial i la seva menor dependència de l'import destinat a personal, fa que es consideri "assumible i abordable".

Pel que fa a personal públic, l'informe posa de relleu que Vic és la ciutat amb més empleats municipals, amb 252 persones. Tot i així, no és la localitat que més diners del seu pressupost destina al personal, ja que Manlleu hi destina el 43%.

*Gurb, al capdavant. Manlleu, a la cua*

A partir de totes les dades recollides, que són consultables als diferents organismes públics competents, i en un intent de la Cambra d'obtenir un recull global de les dinàmiques empresarials i de les finances municipals, l'informe ordena els municipis de millor a pitjor. En aquest rànquing, Gurb és el municipi amb una millor dinàmica empresarial, mentre que Manlleu obtindria la pitjor situació. A Gurb el segueixen Seva, Sant Julià de Vilatorta, Taradell, Tona i Sant Hipòlit de Voltregà. Per la seva banda, Vic i Roda de Ter se situen al mig de la taula. A la banda baixa hi hauria Masies de Voltregà i Prats de Lluçanès, mentre que els quatre municipis als quals la Cambra recomana que millorin els seus índex per acostar-se a la mitjana comarcal són Torelló, Centelles, Balenyà i Manlleu.

Tot i que l'estudi de la Cambra només ha recollit 14 dels 51 municipis de la comarca d'Osona, l'entitat està oberta a noves incorporacions sota demanda dels propis ajuntaments de ser-hi també representats. La d'Osona ha estat la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona pionera en l'elaboració d'un informe d'aquestes característiques i espera que el model es pugui implantar en altres cambres del territori amb l'objectiu de ser "útils" al sector econòmic del país.