

Persones vinculades amb la pagesia de Manlleu van fer omplir dimarts la sala de plens de l’Ajuntament per reclamar una major inversió per part del consistori en el sector.
Des del sector van mostrar públicament i a tots els polítics del ple la seva “disconformitat” amb els imports de les partides pressupostàries que es destinen a la pagesia, de l’últim pressupost (25,5 MEUR), 4.000 euros anuals. Els pagesos consideren del tot insuficient aquesta quantia, detallant que des de l’any 2015 els propietaris de finques rústiques paguen, a més de l’IBI per les cases de pagès i pels terrenys agrícoles, un altre impost recaptatori “en concepte de rústica construïda per totes les teulades de les explotacions agro-ramaderes independentment de si se’n treu o no un rèdit econòmic”. Van explicar que en el seu moment se’ls va prometre que part d’aquest impost que paguen revertiria en el sector, cosa que no ha estat així i que van lamentar a l’ajuntament.
Consideren que “no és equitativa” l’aportació que fan d’impostos pels serveis municipals que reben a canvi. Reclamen, des de fa anys i entre d’altres, la millora i conservació de camins rurals i, a més, consideren que hi ha un greuge comparatiu a Manlleu respecte d’altres poblacions pròximes, com amb el desplegament de la fibra òptica, la taxa de residus del porta a porta que abonen sense que ningú els reculli la brossa a la porta de casa, o la “manca de facilitats per part de l’administració en gestions com les bonificacions de llicències d’obres per instal·lacions d’energies renovables”. Per tot això i més, consideren que “a banda d’aïllats, els pagesos ens trobem desemparats i desprotegits”.
Demanen un compromís perquè s’incrementi la partida pressupostària
El motiu del prec en el passat ple per part de la pagesia manlleuenca és demanar el compromís als partits polítics, els que tenen representació al consistori i els que concorren a les pròximes municipals, a incrementar la partida pressupostària destinada al sector més enllà dels 4.000 euros anuals actuals. Consideren que son un “sector oblidat”, però al mateix temps “compromès amb totes les obligacions tributàries i manteniment de l’entorn de la ciutat”.