'Cigonyes, esquelles i somriures', per PSC Manlleu

Sovint pensem que la política només pot millorar la vida de les persones quan hi ha una pluja de milions a grans projectes o grans serveis per la ciutadania. Res més lluny de la realitat. Que calen projectes grans i inversions és indubtable, però també és cert que es pot fer molta feina des de la voluntat, des de les idees boges i enginyoses i des del sentit comú. 

Una de les estratègies que s’hi ha de donar valor és la d’acostar la natura, en tots els seus àmbits, a la gent. Perquè passejar per l’Arborètum mentre veiem un ramat de xais i sentim el so de les esquelles ens dona pau, ens dona benestar, ens donen ganes de fer fotos, de presumir d’aquella imatge a les xarxes socials. Ens arrela a Manlleu i ens fas més felices i orgulloses. Això no ens passa quan en comptes de xais tenim desbrossadores que treuen fum i que fan soroll. Alguna cosa semblant ens passa amb les cigonyes. Les cigonyes provoquen un canvi sobtat al caràcter del municipi. Quan les cigonyes arriben i sobrevolen el municipi o es paren a dormir veus com momentàniament tot s’atura. La gent es para i mira al cel amb un somriure d’orella a orella, els cotxes frenen per mirar amunt i les persones encuriosides fan fotos i prenen detall de tot el que passa. I els infants al·lucinen. Quant d’important és parar, en uns temps on tot corre. 

Portar la natura al municipi millora la vida de les persones en molts sentits. De fet, trobem que molts metges ja han començat a receptar natura. Natura per a combatre l’estrès, l’angoixa i la depressió. Natura per a millora malalties cardiovasculars i respiratòries. Natura per a baixar o per a pujar de pes. Fugir de l’asfalt i acostar-nos a la vida que mou el paisatge és un dels reptes que tenim com a societat i com a administració. I hem entomat aquest repte que sabem que la ciutadania abraça. A la gent li agraden les cigonyes, doncs fem un projecte a la vila per a tenir-ne tot l’any. La gestió de parcs urbans agrada quan es fa de forma sostenible? Doncs fem-ho, i de pas donem valor a la nostra pagesia que prou feines té per a sobreviure.

Però no tot queda en xais i cigonyes, també ho farem amb el gaig blau, ho farem amb el pla d’arbrat urbà, ho farem amb els nostres parcs i places i ho farem amb els carrers. Perquè volem que tothom pugui tenir aquest medicament que es diu natura a tocar de casa. I això ho podem fer en bona part, amb quatre duros i sobretot, amb consens, amb ganes de canviar les coses i seguint una estratègia que ens porti sempre cap al verd i ens desviï del gris del fum i del quitrà.