Manlleu homenatjarà aquest divendres les germanes Vedrunes Maria Dolors Alemany i Maria Vidal

Aquest dilluns es va presentar l’acte de reconeixement públic a les germanes Vedrunes Maria Dolors Alemany i Maria Vidal, impulsat per membres de la comissió organitzadora. L’homenatge pòstum tindrà lloc divendres 30 de novembre a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’exposicions de Can Puget. El regidor d’Educació, Àlex Garrido, va presentar l’acte juntament amb Mercè Puntí, aleshores professora i companya de feina de les dues monges, i els exalumnes Emili Jané i Xevi Boada.

Els assistents van definir les dues germanes com "dues persones modernes, avançades al seu temps, apassionades de la literatura i que van deixar una empremta duradora a molts dels seus alumnes que fins i tot s’intensifica amb el pas dels anys". L’acte d’aquest divendres a la sala d’exposicions de Can Puget va néixer d’una proposta de la regidora de CiU Mercè Puntí en sessió plenària, en què demanava la possibilitat de fer un "merescut acte de reconeixement a les germanes Vedrunes Maria Dolors Alemany i Maria Vidal. Garrido considera que "Manlleu estava en deute amb aquestes dues germanes i és un acte totalment merescut i ja tocava fer-lo".

A partir de la proposta es va constituir una comissió organitzadora "i vam començar a fer bullir l’olla, vam demanar uns llistats a l’institut de tots els alumnes de la seva època i també els professors. Garrido explica que "els vam engrescar a enviar fotografies i comunicar-se entre ells per participar a l’acte i col·laborar-hi activament". Segons el regidor, "és una bona notícia per Manlleu que van apostar molt fort per l’institut públic de secundària a Manlleu que feia falta i és un element importantíssim de la història recent de la ciutat".

Mercè Puntí, que va compartir l’espai de l’institut amb les dues germanes, i va afirmar que "estic contentíssima que es pagui aquest deute que tenia Manlleu amb elles". Puntí va compartir l’etapa de "final de batxillerat i de BUP amb totes dues" i va fer una explicació del procés, que va culminar amb l’actual institut Antoni Pous. Puntí va explicar que ara s’ha començat un altre procés, lligat al Puig-Agut, i tindrem el segon institut que ens pertoca per població, i ben merescut. Maria Dolors Alemany i Maria eren monges Carmelites del Carme en el moment en què es va canviar el pla educatiu. Es va canviar l’antic batxillerat i es va implementar el BUP. El Carme acabava a la primària, i va assumir començar fins i tot l’antic batxillerat, on es va posar "la llavor del que seria l’institut". El moment en què va començar el BUP es va marxar "a una ala del Puig-Agut, que va ser el segon graó i va evitar que els nostres alumnes no haguessin de marxar a fer COU a Vic".

Segons Puntí "aquells van ser uns anys bastant idíl·lics". La població va tornar a créixer "i la Dolors devia gestionar anar a venir a parar a l’edifici que avui és l’Ajuntament i a la sala de plens s’hi havia fet classe, a la sala de reunions s’hi havia fet 3r de BUP i el despatx de l’alcalde era la biblioteca". Quan es va poder fer "el COU a Manlleu, l’any dels que van néixer el 1965, ja no teníem espai i vam fer-lo en uns locals que ens deixaven de Caixa Manlleu, i travessàvem la plaça constantment". De nou no s’hi cabia, "i la Caixa ens va deixar locals de l’edifici on ara encara hi ha la biblioteca, o sigui que va ser la feliç travessia del desert, per arribar a la terra promesa o a Ítaca de l’institut Antoni Pous, inaugurat el 1986". Les dues persones que van ser les ànimes de tot això i "van anar al capdavant" de tot aquest procés "van ser aquestes dues monges" que a causa de la seva edat "sí que van venir a la inauguració però no s’hi van traslladar com a docents". L’ensenyament es va fer "amb qualitat i els manlleuencs entraven a la universitat ben preparats, perquè es vetllava molt el tema acadèmic".

Puntí va explicar que a l’homenatge hi haurà la presència de Mares Superiores de les Carmelites Vedrunes, d’exalumnes, professors, membres de la família, exregidors i algun exalcalde. L’acte es dividirà en dues parts, una de més institucional en record i memòria de les dues germanes i una part més participativa, conduïda pels antics alumnes. L’acte s’acabarà amb peces musicals de Jordi Domènech i altres exalumnes i esperen que sigui "un gran retrobament", que acabarà amb un piscolabis.

Emili Jané va explicar que "els que la vam conèixer i gaudir com a professores de llatí, grec, literatura, mecanografia, català, filosofia... passàvem molta part del dia amb la Maria i amb "la mama", com anomenaven Dolors Alemany. La convivència "era molt intensa" i segons Jané "és una manera de pagar un deute que tenia Manlleu com a societat i que teníem cadascun de nosaltres individualment. Van ser dues persones vinculades a les Humanitats i a l’homenatge "hi haurà un predomini de la paraula literària". S’ha fet una "tria sentimental de textos". Per Jané "eren dues dones amb currículums acadèmics importants i aquest amor per la llengua, per la literatura, per la filologia i les entranyes de la paraula ens el van transmetre a diverses generacions de manlleuencs". Jané diu que "particularment és un orgull i una emoció especial" perquè amb la perspectiva dels anys t’adones que "la influència d’elles dues va ser tremendament positiva des del punt de vista acadèmic i de la nostra formació com a persones". La lectura dels textos la faran una desena d’exalumnes, per expressar "un sentiment d’agraïment".

De Maria Dolors Alemany en van destacar l’elegància i una classe natural i van recordar peces de la indumentària emblemàtiques com "els mocadors de coll". Pel que fa al sobrenom de ‘la mama’, Mercè Puntí va explicar que provenia del fet que Alemany havia estat "la madre de El Carme", però unit al fet que sempre tenia "molta cura" dels alumnes i demanava "què fan els meus nens de Manlleu?".

El de Maria Dolors Alemany fins i tot va ser un dels noms que es va sospesar a l’hora de posar nom a l’institut de Manlleu. Les dues monges, que havien estudiat a Salamanca i destacaven per la seva extensa formació, van impartir classes a Manlleu durant una dècada. L’actor Xevi Boada, per la seva banda, va afirmar que "són dues persones que ens van obrir les portes de l’Humanisme i tenien una ment oberta al món de la literatura i una gran vocació, sobretot en el cas de la Maria Vidal per la literatura ibèrica". També va destacar "el gran sentit de la ironia de totes dues, la qualitat que les feia més atractives, i la gran categoria humana".