Manlleu figura en un estudi com a exemple de bones pràctiques contra la segregació escolar

Un estudi de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona proposa que els ajuntaments incideixin més en la distribució dels alumnes immigrants. L’informe demana que la Conselleria d'Ensenyament també s'impliqui en equilibrar la seva presència a les escoles, la qual cosa asseguren que millora el nivell educatiu de tot l'alumnat, inclòs l'autòcton.

Les experiències en sis municipis amb forta immigració demostren que els ajuntaments poden reduir els guetos i millorar el nivell educatiu de tot l'alumnat. L'informe considera que es poden fer polítiques públiques per reduir la concentració, com s'ha fet a Olot, Girona, Mataró, Manlleu, Terrassa i Valls. Manlleu consta a l’informe com un dels casos que exemplifica bones pràctiques. Es tracta de repartir alumnes amb risc educatiu entre les diferents escoles. L’estudi sorgeix d’una doble realitat, segons Xavier Bonal, sociòleg i director del treball.

D’una banda "constata que el nivell de segregació escolar a Catalunya és alt i s’ha agreujat amb la crisi, cosa que convé seguir posant sobre la taula ja que la classe política no ho fa", però també "reflecteix en positiu i amb optimisme que alguns ajuntaments fan bones pràctiques per lluitar contra aquesta segregació i amb l’objectiu d’aconseguir una escolarització més equilibrada". Manlleu és un municipi "amb llarga tradició en l’intent de repartir l’alumnat "en risc educatiu" entre les diferents escoles. Les conclusions principals són que hi ha un conjunt d’ajuntaments que duen a terme bones polítiques sense estar en situacions privilegiades perquè "no tenen més recursos que els altres o no tenen menys immigració que els permeti fer més bona distribució".

Segons Bonal, n’hi ha de tota mena, com el cas de Manlleu "on precisament el nivell d’immigració està per sobre de la mitjana catalana". Una altra conclusió és que "ajuntaments de colors polítics diferents han dut a terme bones pràctiques i han arribat a acords de corresponsabilitat amb el Departament" i "han anat més enllà del marc legal establert; si la llei fixa poques competències no els fa res perquè s’impliquen en l’Educació i procuren fer una bona política de distribució equilibrada".

L’objectiu "seria mostrar municipis on hi ha hagut voluntat política" i que els models es puguin exportar. Els ajuntaments han fet servir instruments diferents "però treballen en la mateixa direcció". Utilitzen estratègies com "la reserva de places superior al mínim que marca la llei o bé la detecció precoç d’alumnes amb necessitats especials, molt abans que comenci el curs". Altres ajuntaments fan ús de mecanismes com la zonificació educativa, que consisteix en buscar zones que asseguren heterogeneïtat social en cadascuna d’elles i afavoreixin la distribució equilibrada, entre altres casuístiques.

Els autors de l’estudi volen reforçar "arguments a favor d’una política nacional més decidida al voltant d’això, i hi ha articles a la Llei d’Educació de Catalunya contra la segregació que no s’han desplegat, com l’article 46 o 48, que estableix màxims per zona d’alumnes amb necessitats educatives especials, o els contractes-programa per implicar més els centres concertats en l’escolarització d’aquests alumnes". Segons Bonal, "no cal inventar res nou" però "a través de la recerca internacional sabem que "els beneficis de reduir la segregació escolar són molts i els costos de tenir-la són molt alts". El sociòleg diu que s’afavoreix el contacte intercultural i que "els alumnes que estan més desavantatjats si es barregen amb alumnes més benestants, el contacte millora el seu rendiment educatiu".

Entre les dades que es remarquen, hi ha el fet que al sector públic hi ha gairebé tres vegades més proporció d'immigrants, un 19%, davant del 7% a la concertada. A Catalunya, la taxa de graduació a l'ESO és onze punts superior a l'escola concertada i privada, i es veu com la taxa baixa quanta més segregació hi ha. La diferència entre alumnat nadiu i no nadiu a Catalunya és de 82 punts a les proves PISA, 40 punts més que la mitjana de l'OCDE i 30 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea dels 15. També es pot finançar el transport i menjador escolar perquè aquests alumnes es desplacin fora de la seva zona escolar, i intentar evitar la reproducció a Secundària dels centres segregats de Primària. Una altra proposta, iniciada als Estats Units als anys 60 és crear centres 'imant', dirigits a excel·lir en matèries com llengües, ciències, matemàtiques o arts. Això permet atreure estudiants d'altres zones.

De l’estudi n’ha sorgit un llibre que s’ha publicat i ara s’està difonent. També tenen previst fer xerrades divulgatives.