Maria Dolors Orriols en una imatge d'arxiu
L'escriptora Maria Dolors Orriols, nascuda a Vic, va morir dissabte a Barcelona als 94 anys, després d'una vida dedicada a les lletres, amb una trajectòria narrativa que va començar al 1949. El funeral sha celebrat aquest dilluns al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.
Orriols ha estat una escriptora de referència i reconeixement en cercles literaris prestigiosos, tot i que oblidada pel gran públic lector del país. Orriols, que va néixer a Vic lany 1914 en el si duna família benestant burgesa, va estudiar a lescola LEscorial i ben aviat va manifestar la seva passió per les arts plàstiques, tot i que acabaria sent la literatura, apresa de forma autodidacta, la seva via final dexpressió.
La poetessa vigatana Pilar Cabot, que mantenia una relació damistat i admiració amb Maria Dolors Orriols, ha parlat a elTer.net dalguns dels valors més destacats de la personalitat dOrriols.
Amb un inici fulgurant en el món de la literatura que li va valer èxits i guardons com el Concepció Rabell dels Jocs Florals de Montevideo, a lUruguai, lany 1949, Orriols ha estat una de les grans narradores de les lletres catalanes del segle XX. Autora dobres com Retorn a la vall, del 1950, Cop de porta, publicada lany 1980, o El riu i els inconscients, datada del 1990, lescriptora vigatana va destacar per un estil directe que incorporava el seu vitalisme i reflectia el seu arrelament amb la seva comarca natal. Ho comenta la mateixa Pilar Cabot.
En un país on els referents intel·lectuals sovint són obviats, el cas de Maria Dolors Orriols no és una excepció. De fet, i segons lescriptora valenciana Isabel-Clara Simó, lescriptora vigatana no va trobar editorial que li publiqués les seves obres en els últims anys de la seva vida. Precisament, Isabel-Clara Simó, que demà parlarà dOrriols en la seva columna del diari lAvui, ha assegurat a elter.net que ni la mateixa Maria Dolors Orriols entenia perquè havia caigut a loblit de les lletres catalanes.
Lany 2004, i amb motiu dels 90 anys de Maria Dolors Orriols, lAjuntament de Vic li va dedicar un homenatge. Entre les seves obres figuren 'Cavalcades' (Aymà, 1949. Premi Concepció Rabell, 1949; Montevideo, 1986); 'Retorn a la Vall' (Juris, 1950); 'Reflexos' (Club de Divulgació Literària, 1951. Premi Josep Trueta a Londres, 1964) i 'Cop de porta' (Pòrtic 1980). Fundadora del Club de Divulgació Literària i membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el 2003 va publicar el llibre 'Escampar la boira' (Absis), una obra de caràcter autobiogràfic.