

Els responsables de les empreses acusades de contaminar l’aqüífer de Torelló entre el 1999 i el 2000, Covit i Vemsa, s’enfronten al judici a partir de dilluns. El cas de contaminació industrial va afectar els pous d’aigua potable de Torelló i tres empresaris estan acusats d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i un altre de danys al domini públic hidràulic.
Sergi Solà, president del GDT, que exerceix l’acusació popular, explica que en concret, es va detectar un potent dissolvent, el percloroetilè, a les aixetes de les cases. Això significa que “l’aigua que se servia durant una sèrie de mesos va estar contaminada” amb una catalogació de substància possiblement cancerígena.
Al riu Ges hi va haver una mortaldat de peixos que el GDT va denunciar i el Departament de Sanitat va detectar el dissolvent a l’aigua de boca. Solà afirma que es tracta d’un dels casos més greus que s’han detectat a Osona “amb la peculiaritat, a diferència dels purins, que és una contaminació de la qual s’ha localitzat el focus”. El GDT considera que “hem fet de motor i hem aconseguit que el cas no quedi en un no-res”. Al llarg del procés “hi ha hagut intents d’arxivament del cas però el GDT ha aconseguit revifar-lo”. Els escrits d’acusació els presenta també l’Ajuntament de Torelló, l’ACA i la Fiscalia de Medi Ambient.
Com a resultat de la contaminació, es va clausurar el pou d’aigua de la zona esportiva de Torelló, a principis del 2001, que aprovisionava “un 60% de l’aigua de Torelló”. Es van anar “encerclant possibles focus i es va trobar que les empreses Covit i Vemsa, dedicades a l’embotició de metalls i a fabricar taps i altres components gestionava els residus de manera il·legal, com a mínim “des del 91”. Comparat amb el poder contaminant dels purins “és 3.000 vegades més contaminant que el nitrat”.
L’acusació de responsabilitat civil de l’ACA està valorada “en més d’un milió d’euros” que “creiem que es queda curta” i des de l’Ajuntament de Torelló “al voltant de 200.000 euros per costos assumits en la descontaminació”. La necessitat de buscar aprovisionaments d’aigua alternatius “també han implicat costos molt quantiosos a l’administració, més del que s’està exigint”. També hi ha “diversos graus de responsabilitat penal; el GDT hi ha afegit l’agreujant de catastròfic i les penes de presó oscil·len entre els 4 i els 6 anys”.
Els aqüífers “queden afectats per molts anys, perquè aquest dissolvent contamina de manera lenta i continuada, perquè s’impregna el subsòl”. Solà conclou que un model “industrial i econòmic que gestiona malament els residus i no internalitza els seus costos és una estafa i una burla”. Considera que “en un país normal, això acaba als tribunals i amb una sentència; celebrem que comenci el judici”.