Els racons de l'antiga fàbrica de Can Llanas
Joan Rovira fa una visita guiada a una cinquantena de persones en una activitat organitzada per Temps x Temps
D’on ve el nom de Can Llanas? Quan va començar a funcionar? Són preguntes que va respondre Joan Rovira en la visita organitzada pel programa Temps x Temps a l’antiga fàbrica el passat dijous. Una cinquantena de persones es van apuntar a l’activitat.
Rovira és membre de la família propietària des de l’any 2000. Com a curiositat, va descobrir que el nom popular de “Can Llanas” ve de la família Llanas i no de la llana com moltes persones podrien suposar ja que mai s’hi va treballar la llana, sinó cotó o fibres sintètiques però ja a l’època moderna.
Històries
El guia també va explicar que és més adequat parlar de les històries de Can Llanas que no de d’”història” i que les primeres notícies documentades de la fàbrica són de mitjans del S.XVI. Va ser quan el Bisbat de Vic, a través de l’arxiprestat de Manlleu, va concedir l’exclusiva de molinar el blat de Manlleu i les seves masies a la família Regàs de la Cavalleria. Aquest fet va generar la creació de dos molins, un aigües amunt i l’altre a l’actual emplaçament de Can Llanas, on encara es poden veure el portal d’entrada i algunes pedres de les escales que baixaven al molí.
La visita va seguir per l’entrada a l’antic camí ral que comunicava Manlleu i Roda. En aquest punt, Rovira va comentar que recentment es va haver de rebaixar el terra ja que els camions, en ser més alts que els antics carruatges, no passaven per sota les portes d’accés. L’any 1940 es va tancar el pas del camí, que fins llavors passava pel centre de la fàbrica, i es va desviar per sobre d’aquesta.
Joan Rovira va mostrar als assistents que en un dels extrems d’aquest camí encara hi ha la placa on diu “cuartel del este” i que assenyala el lloc de reunió del sometent durant l’època de Primo de Rivera als anys 20. El sometent era una organització paramilitar nascuda a l’època medieval i típicament catalana, que funcionava a part de la policia i l’exèrcit, que es va crear per defensar la terra en temps de conflicte bèl·lic. Posteriorment, la caserna es va passar a tenir la funció d’habitatge del personal directiu de la fàbrica.
Turbina Kaplan
Després la visita va continuar per la zona de l’antiga fàbrica - avui en desús - on el 1952 s’hi va instal·lar l’actual turbina “Kaplan”, que és capaç de produir fins a 240 Kw/h quan baixa aigua pel riu. L’empresa disposa del distintiu de qualitat ambiental “Empresa lliure de CO2”; és a dir, compensa les emissions de diòxid de carboni que genera.
Durant la segona meitat del s. XX la fàbrica de filatura, propietat de la família Jové fins l’any 1999, va arribar a tenir unes 250 persones treballant-hi. En aquesta zona és on s’hi troba la part del recinte que l’any 2009 va servir de plató de la pel·lícula “Pa Negre”.
L’últim tram de la visita va tenir lloc a l’actual zona de fàbrica. Avui en dia Can Llanas és la seu de Mimcord i s’hi fabriquen fils i cordes de paper, a més de manipular paper i cartró per a diversos usos. Entre els productes que s’hi fabriquen hi ha les nanses per les bosses de paper, blens d’espelmes, pals dels xupa-xups (que no poden ser de plàstic per raons de seguretat) o fil de paper per a catifes de fibra natural. Mimcord disposa d’una segona planta a Turquia i exporta els seus productes arreus del món.
GALERIA D’IMATGES «Visita de Temps x Temps a Can Llanas», de Constanci Navarro GFM
La fàbrica guarda racons amb història | C.Navarro GFM
Joan Rovira es va encarregar de la visita guiada | C.Navarro GFM
