Lluís Soler i Xavier Boada s'enfronten en un xoc d'idees i dialèctic a 'Per un sí o per un no'

ACN - Els actors manlleuencs Lluís Soler i Xavier Boada es posen a la pell de dos vells amics que a partir d'una conversa quotidiana acaben protagonitzant una batalla dialèctica i d'idees amb posicions irreconciliables.

Els dos actors són els protagonistes del muntatge 'Per un sí o per un no' escrita per Nathalie Sarraute i dirigida per Ramón Simó. El dret a barallar-se amb un amic, a ser diferent i a defensar posicions dispars, què hi ha darrera del llenguatge, com es relacionen les persones, el judici social o la dificultat de trencar una amistat són algunes temes que planteja aquest muntatge. L'obra es podrà veure del fins al 9 de març a la Sala Muntaner de Barcelona.

Aquesta és la història del trencament d'una amistat, de dos amics que volen trencar-la a través d'una discussió. El personatge de Lluís Soler, com ha explicat Simó, defensa "una vida més retirada i de vinculació emocional, sentimental, poètica i lliure amb el món i de fer el que li doni la gana i fer-ho sense atenir-se als problemes socials". Una forma de veure la vida que xoca amb el personatge que interpreta Xavier Boada que considera aquesta forma de viure com "improductiva i que no aporta res a la realitat". Simó ha destacat que es barregen el món de l'art, del negoci, del fracàs i l'èxit, "una sèrie d'elements que distancien els dos amics".

Simó ha desgranat els diferents temes que hi ha darrera l'obra. Un dels més importants és el judici social, és a dir, "de com n'és de difícil trencar una relació socialment establerta com per exemple aquests dos amics de tota la vida. Ningú entendrà que dos amics de tota la vida per molt diferents que siguin trenquin". Darrera de tot això, hi ha la defensa del dret a expressar-se i a trencar amb allò establert perquè sí. "El dret a pensar diferent sense que siguis considerat com una cosa estrambòtica és el que hi ha també en el fons de l'obra".

Un dels altres temes és què hi ha darrera del llenguatge a través d'una discussió quotidiana. L'obra, ha apuntat Simó, "serveix per explicar què hi ha darrera del llenguatge". Soler ha manifestat que "tot i el món que es viu i la quantitat de paraules que es fan servir, molt sovint aquesta manera de fer servir el llenguatge condiciona les relacions humanes tan per bé com per mal". "El text de Sarraute no és una maniobra formal sobre el llenguatge, sinó l'exposició de la forma més directa i crua de com ens relacionem els uns amb els altres", ha afegit Simó.

*El paper de l'espectador*

L'obra ja l'han pogut veure diferents persones i Simó ha remarcat que "és fantàstic com la gent se sent identificada amb un o l'altre" personatge. Tot i això, ha recalcat que els espectadors coincideixen en que el què s'explica a l'espectacle forma part de la seva vida. Segons el director de l'obra, tots els espectadors es veuen convocats a prendre partit i això "dóna lloc a un espectacle més obert del què sembla que pot ser en principi".

De fet, 'Per un sí o per un no' genera una relació amb l'espectador "diferent" i fins i tot "alguns espectadors participen del muntatge". "No hi ha improvisació", ha apuntat Soler, "l'espectador diu les paraules de l'obra i nosaltres els ajudem a dir-les". Simó ha explicat que un actor li diu a l'espectador què ha de dir i ell ho diu. El director ha assenyalat que això vol demostrar la força de la manipulació i que quan una persona defensa una posició busca les persones que el poden ajudar i el convenç.

Lluís Soler ha assegurat que treballar amb Xavier Boada és especial sobre tot perquè venen "del mateix lloc. Som dues persones que vam néixer al mateix poble a Manlleu i vam viure tota una vida de teatre amateur l'un al costat de l'altre i després ens hem pogut dedicar professionalment en aquest ofici i ara ens retrobem". L'actor ha destacat que es produeixen unes situacions a l'obra que reprodueixen moments en els quals s'han trobat a la seva vida.

Boada ha reconegut que ara es troba amb la sort de representar només a un personatge "en evolució" en aquest espectacle, ja que, com ha explicat, estava acostumat a haver de representar diferents papers en una mateixa funció. La Sala Muntaner no ha descartat reposar el muntatge de cara el pròxim any.