24 de març de 2026

Joaquim Albareda dirigeix els tres volums de l'obra 'Catalunya, nació d'Europa. 1714-2014'

L'obra també parla dels reptes plantejats en aquests moments "com el dret a decidir i la sobirania"

Arola Cumeras 24 de febrer de 2014 a les 17:32
Una imatge d'arxiu de Joaquim Albareda
L’historiador de Manlleu Joaquim Albareda presenta aquest dilluns a L’Ateneu Barcelonès els 3 volums de 'Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014', una obra que ha dirigit i en la qual han participat 27 historiadors.

Tal com ha explicat Albareda en una entrevista a Ràdio Manlleu la idea va néixer d’un projecte d’Enciclopèdia Catalana per mirar d’explicar perquè Catalunya després de les derrotes importants del 1714 i 1939 segueix existint com a nació. Segons Albareda "el més lògic semblava perdre la identitat catalana, per les garrotades que s’han rebut". També es compara la història de Catalunya amb la d’altres països europeus. L’obra s’ha estructurat en tres parts i mira de respondre a aquesta pregunta fonamental.

L’historiador també diu que a la darrera part s’ha demanat col·laboració de "comunicòlegs, politòlegs i algun economista important, com ara reflexions dels exconsellers Antoni Castells o Joan Manuel Tresserras". Hi ha 2 hipòtesis que sobresurten per explicar per què s’ha mantingut la identitat catalana i la consciència pròpia "que no hàgim renunciat a ser catalans" són haver mantingut la llengua i la cultura i el referent que vam tenir unes institucions que "havien funcionat bé com la Generalitat o les Corts Catalanes que no és que morissin per incompetents o velles sinó per la força de les armes". La gent "no se’n va oblidar i les hem recuperat en diverses tongades". La segona raó és el gran impacte de la Revolució Industrial, que va fer que la societat catalana del segle XVII i XVIII s’emmirallés més en Europa que en Espanya.

Tots els moviments culturals, "sobretot literaris, artístics o el lingüístic tenen un gran sentit d’europeisme". Segons Albareda, es pot dir que "Catalunya és una nació des del segle XIII, introduint tots els matisos necessaris perquè el concepte va variant al llarg del temps".

L'obra també parla dels reptes plantejats en aquests moments com el dret a decidir i la sobirania. Albareda explica que està "bastant desbordat i costa exercir la meva feina, que és fer de professor i investigar" i considera que "el calendari polític del sobiranisme interfereix massa en la història; penso que perquè la història sigui seriosa no ha d’haver-hi interferències constants i és el que menys m’agrada de la commemoració del Tricentenari".

Segons Albareda "si volem que la història sigui una ciència i sigui respectada tingui el seu marge de treball autònom i rigorós; no la podem supeditar a determinats objectius polítics, per molt legítims que siguin".

'La guerra de 1714', el seu darrer llibre, "ens fa estar molt contents amb en Joan Esculies perquè porta dues setmanes com a llibre més venut de no ficció i és una cosa bastant rara". Joaquim Albareda és un reconegut especialista en el segle XVIII i ha sobresortit especialment pels seus coneixements sobre la Guerra de Successió, àmbit en què se'l considera un dels principals experts del país.
Etiquetes:
Cultura