Deu anys del Museu del Ter, "joia de la ciutat" de Manlleu

El Museu del Ter de Manlleu ha celebrat el desè aniversari en un moment de canvis però amb ganes de continuar sent un museu de referència al país

El Museu del Ter està de festa. I no és pas per poc. Fa 10 anys obria les seves portes i començava així un camí ple de xifres positives. 17 premis, 636 activitats o 246.682 usuaris són algunes de les dades que reflecteixen l’èxit d’un museu obert, dinàmic i compromès amb el territori i els seus ciutadans.

L’acte per commemorar l'aniversari va comptar amb la presència de l'alcalde de Manlleu, Pere Prat, Maria Àngels Blasco, directora dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Diego Moxó, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, Joaquim Albareda, Catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i un dels impulsors i primer director del museu i Carles Garcia, director actual del Museu del Ter. També van assistir-hi múltiples alcaldes de la comarca d’Osona i una cinquantena de persones que van omplir l’Auditori Roca.

Joaquim Albareda, primer director del museu, va parlar de la "gran il·lusió i dedicació de les persones" que al llarg d’aquests deu anys han sigut presents en algun moment al Museu del Ter que, segons el catedràtic d’història, és una institució exemplar connectada a la societat. Segons Albareda, el Museu del Ter "no és un museu local; és un museu d’interès nacional" tant per la qüestió del patrimoni històric com pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis. El manlleuenc va afirmar en aquest sentit que el museu "no és una estructura local sinó nacional" amb una projecció assegurada "si manté el nivell de funcionament que està tenint en l’actualitat". Aquí Albareda, amb un to crític, va voler deixar clar que la crisi i les retallades poden "comprometre el futur del museu". D’aquesta manera va demanar a la Generalitat que prengui interès i col·labori amb el museu i no deixi en mans d’una ciutat com Manlleu "que no és capital de comarca, el pes exclusiu d’aquest gran equipament cultural".

El museu té "un futur impressionant", segons el catedràtic, però la realitat econòmica planteja interrogants de cara el futur. Malgrat tot, Albareda va concloure dient que la cessió del museu a l’Ajuntament de Manlleu és "segurament la millor solució" sabent que aquest ajuntament "sempre hi ha tingut interès". Va dir que cal pensar en termes de futur perquè "l’ajuntament no tingui una càrrega excessiva" respecte els diners que s’han de posar en un equipament de caràcter cultural emblemàtic com és el Museu del Ter.

Després de visionar un documental que repassava els deu anys de vida del museu va ser el torn de Carles Garcia, actual director, que va aplaudir la gran feina que s’ha fet al llarg d’aquests anys i va donar les gràcies a tots aquells que ho han fet possible. Per Garcia el seu és un "museu compromès" que ha utilitzat el patrimoni pel que aporta "a nivell de cohesió social, d’educació, de dinamització turística i econòmica, de millora de la qualitat de vida i de dinamització cultural". Creu que és un museu "viu i obert" que la gent s’ha pogut fer seu. L’actual director de l’equipament cultural va declarar que l’objectiu de cara al futur és mantenir el mateix projecte, amb els mateixos objectius i així consolidar-lo.

L'alcalde, Pere Prat, va remarcar que no era un "dia fàcil" per ell referint-se al cas dels suposats sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya, va ser l’encarregat de concloure l’acte explicant diverses anècdotes del museu i de l’antiga fàbrica de Can Sanglas. Prat va afirmar que el Museu del Ter és "la joia de Manlleu" i que representa "la cultura, la història, la tradició, la indústria, el present i el futur" d’una ciutat que mira endavant. L’alcalde va declarar que el futur del museu "està garantit". El Museu del Ter al llarg d’aquests deu anys ha donat molt a la ciutat de Manlleu i, tal com va dir Prat, ara des de l’ajuntament s’ha de continuar donant molt al museu "perquè continuï sent la joia de la nostra ciutat".

En referència al cas dels suposats sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya, Pere Prat es va mostrar "molt tocat" però amb la consciència tranquil·la de no haver fer res mal fet". Va declarar que si hi ha hagut "algun error" no l’han fet "els 44 alcaldes sinó la Federació de Municipis de Catalunya que potser s’ha equivocat". Respecte a la possible devolució dels suposats sobresous per part dels alcaldes Prat va explicar que no es retornaran aquests sous sinó que es "dipositaran com a mostra i senyal" perquè si realment la jutgessa creu que s’ha fet alguna cosa malament "ja els tenen dipositats".

L’acte d'aniversari va finalitzar amb un refrigeri per a tots els assistents.