Aquest dissabte s'inaugura a Can Puget la mostra 'Aquí, Ràdio Manlleu!'

‘Aquí, Ràdio Manlleu! (1951-1955)’, és el títol de l’exposició que s’inaugurà aquest dissabte a 2/4 de 7 de la tarda a la sala d’exposicions de Can Puget. El nom de la mostra fa referència a les paraules que es deien abans de començar cada emissió durant els primers anys d’existència de la ràdio local, que va començar a emetre per ona mitjana el dia 15 d’agost del 1951.

L’exposició s’ha coordinat des del Museu del Ter però la iniciativa va sorgir de Ramon Riu i Fina Carrera, fills dels impulsors de l’emissora local, Joan Carrera i Ramon Riu pare. La filla de Joan Carrera, Fina, ha explicat que "tot comença quan amb l’efervescència religiosa de l’època va arribar la Mare de Déu de Fàtima i tothom s’entrega a fer flors i a guarnir els carrers". L’Ajuntament va encarregar a Joan Carrera una instal.lació elèctrica amb altaveus per poder difondre la processió i s’adonen que "a Manlleu li fa falta una emissora".

Carrera diu que "era una època en què no hi havia gaire de res, però el meu pare era un manetes i a can Rifà va comprar plates de canelons d’alumini i les va desfer per fer-ne un xassís. A Barcelona va comprar material i va muntar-hi vàlvules, els condensadors, la rectificadora, la resistència i a les nits muntava l’emissora. Al "talleret del carrer Fedanci no hi havia senyal i la van pujar al menjador de casa", al segon pis. Francesc Pujol va agafar el micro un diumenge al matí i va dir: "Aquí, Ràdio Manlleu, proves, proves" i aquí va néixer Ràdio Manlleu.

Ramon Riu explica que el seu record "tot i que era molt petit, poc més de 7 anys" es remunta el 15 d’agost de 1951, quan va obrir oficialment al carrer Enric Delaris, el seu pare, també anomenat Ramon Riu i primer director de Ràdio Manlleu, "va fer un discurs i el vam poder sentir" molt emocionats per la ràdio. Recorda un poble "gris, fosc i amb misèria i aquest grup d’homes formats, llegidors i volien fer alguna cosa per despertar-lo".

Malgrat això, hi havia moviment cultural "amb dos grups de teatre, dues orquestres, el grup sardanista i tothom es va bolcar amb l’emissora, i gairebé totes les famílies eren sòcies de Ràdio Manlleu". El poble tenia 7.000 habitants i l’emissora va sumar 525 socis". Amb 11 i 12 anys, Fina Carrera i la seva germana "apuntàvem a la botiga els discos sol.licitats i les dedicatòries, que feien molta gràcia". Comenta que el Club del Radioyente i el Disco Solicitado feien furor a l’època, i dècades més tard tornarien a tenir molt d’èxit.

Segons Carrera, en aquell moment es cantaven cançons en català, es posaven sardanes i es feia teatre en català". Fina Carrera diu que "penso que són coses que s’han de mantenir" i pel que fa a l’exposició considera que "aquesta gent van ser els pioners i almenys això s’ho mereixien". A la mostra "les fotos reflecteixen molt els festivals de l’Edison, que es feien perquè la gent coneguessin la gent de la ràdio i veiessin en viu els locutors, locutores i el ràdio teatre; se’n van fer tres i van tenir molt èxit, amb col.laboració d’entitats i va sortir un gran festival".

Afirmen que avui en dia continuen sent oients de ràdio. El material de l’exposició ha estat cedit per les famílies dels que van ser els impulsors de Ràdio Manlleu i d’altra banda del fons fotogràfic de la Biblioteca Municipal i de l’Ajuntament de Manlleu. També ha destacat que als inicis l’ona per on emetia l’emissora local era "molt petita" però que es va ampliar posteriorment perquè arribés a totes les cases de la població i que comptava amb "525 socis, una xifra remarcable ja que aleshores Manlleu comptava amb poc més de 7.000 habitants". Entre els programes que ocupaven la graella, hi destacaven els informatius, la lectura de la premsa local i un programa musical "on la gent podia fer dedicatòries".

Ràdio Manlleu va néixer ja ben entrada la dictadura franquista, emetent oficialment en castellà, tot i que a l’hora de la veritat bona part dels continguts eren en català. El 1955, per ordre del ‘Ministerio de Telecomunicaciones’ del govern franquista, Ràdio Manlleu va finalitzar les seves emissions. La ràdio local manlleuenca no va tornar a començar a emetre fins el 8 de maig del 1983, i llavors ja de manera ininterrompuda fins a l’actualitat.

Segons Riu, "els pares estarien contents i satisfets de veure que van deixar un llegat i que ha continuat en el temps". Va ser "un anhel de tot un poble, una mica d’alè de llibertat i de modernitat, aquella emissora". Ramon Riu diu que "m’hauria agradat trobar el document de permís d’obertura de l’emissora; ho he demanat a tot arreu, fins i tot a Madrid, i no sé si existeix". Hi ha un document del 31 d’agost del 55 i l'emissora "es va tancar el 12 de març". Amb el tancament "van tenir un disgust molt gros perquè havia costat un gran esforç".

L’exposició a Manlleu serà gratuïta, s’inaugurarà el 9 d’agost a la sala d’exposicions de Can Puget i s’allargarà fins al 14 de setembre.