Es presenten les primeres conclusions de l'estudi sobre el Ball del ciri de Manlleu
Pel que fa a l'origen, una de les hipòtesis és que fos "heretat d'una confraria" o bé que s'importés "des del Cabrerès"
El gestor cultural manlleuenc Joan Arimany, expert en religiositat popular, va fer un primer tastet durant el cap de setmana del treball que ha coordinat sobre el Ball del ciri de Manlleu. L’Associació de Tonis de Manlleu, el Museu del Ter i l’Esbart Català de Dansaires han estat implicats en aquest projecte, subvencionat per l’institut Ramon Muntaner.
La primera ponència pública va tenir lloc al Museu de la Torneria de Torelló, durant la jornada Cultura Viva, organitzada pel Museu del Ter de Manlleu. Segons Arimany, la investigació sobre el Ball del ciri “no està acabada perquè creiem que hem d’explorar més camins, alguns dels quals han sorgit darrerament”. Segons diu, la jornada va ser “molt interessant perquè va ser una posada en comú de recerques molt diverses”.
La intenció era “aprofundir en el que coneixíem" sobre aquesta dansa a Manlleu, "que és que el 1893 estava lligat a dos oficis, els traginers i els taverners”. La intenció era “anar més enllà” però ha estat difícil trobar més informació i l’estudi “no es dóna per tancat, fem un punt i seguit”. La primera etapa ha permès “aplegar un conjunt de fotos de l’últim segle” i documentar “les dues coreografies que fins ara s’han dansat, l’actual més simplificada i una de més complexa que es va ballar fins al 1969”.
L’origen o el motiu per associar-ho a traginers i taverners “no l’hem pogut determinar però hi ha dues hipòtesis”. La primera, que fos “una herència d’una confraria o bé d’una administració parroquial, la de l’altar dels Sants Màrtirs” on, al voltant “de 1830 s’hi va col·locar la figura de Sant Antoni Abat”. La segons hipòtesi seria que fos “una apropiació d’un altre territori, que vingués de la Garrotxa a través del Cabrerès”. A cada indret es balla “en dates i elements diferents, però també coses en comú i el territori és dins dels límits del Bisbat de Vic”. Pensen que “amb els contactes que hi havia molt intensos amb el Cabrerès podria ser que el ball vingués d’allà”.
S’ha pogut determinar una “cronologia dels canvis des del 1893 fins ara i quins dansaires hi han estat involucrats”. En teoria, els balls eren un ritual de traspàs de poder entre confrares o pabordes però “a Manlleu el llibre de Torrent i Garriga de 1893 no sembla certificar aquest fet”. Amb tot, “s’ha d’aprofundir encara en aquesta anàlisi”. Un dels projectes de futur podria ser “recuperar la coreografia original o reivindicar el ball com a element tradicional d’interès nacional” o bé “que Manlleu encapçalés l’estudi dels balls del ciri en conjunt del territori”.
Torrent i Garriga diu també que com a tret “diferencial” de Manlleu “aquí s’havia deixat de banda el barret de copa i gambeto, vestuari tradicional, i que els homes anaven vestits de mudar, de diumenge”. En altres indrets s’ha fet “una conservació o recuperació d’un vestuari suposadament tradicional del segle XVIII i XIX”. A Manlleu, des del 2005 s’ha tornat a ballar “amb els banderers i cordonistes entrants i sortints”. Així “s’escenifica el traspàs de càrrecs” i és una “readaptació del que en el seu moment es creia que era el Ball del ciri original”.
