Es presenta l'estudi sobre el Ball del Ciri de Manlleu
L'equip de recerca ha comptat amb la implicació especial d'Anna Bosch, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau
Aquest divendres al vespre es presenta una recerca sobre el Ball del Ciri de Manlleu. La recerca, impulsada per l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu ha estat dirigida per Joan Arimany.
L’interès inicial, explica el gestor cultural, “va partir dels mateixos Tonis, que estan implicats en el grup impulsor”. La recerca ha tingut també la participació del Museu del Ter, l’Esbart Català de Dansaires i la col·laboració econòmica de l’Institut Ramon Muntaner.
La recerca d’aquest grup que ha liderat Arimany “durant aquests mesos no ha fet que apareguessin sorpreses molt destacables” però sí que “ens permet tenir una visió del ball des de les primeres referències documentals fins al dia d’avui, amb totes les variacions de melodia, balladors, coreografia i un punt de partida per explorar nous aspectes”. Tot plegat hauria d’ajudar en el camí i fer que la Generalitat declari la celebració Festa Tradicional d’Interès Nacional.
El ball del ciri no és exclusiu de Manlleu però té algunes particularitats, com el fet que “els balladors han anat actualitzant el vestuari”. Hi ha qui ho ha criticat perquè “s’ha perdut la vestimenta antiga” però Arimany diu que “transformacions que ens poden semblar que són pèrdues, al final són guanys”. Per exemple, al principi dels anys 70 es va “simplificar la coreografia perquè la poguessin ballar els infants, que al final són els que l’han mantingut”. Un dels objectius “és recuperar la coreografia anterior, potser en un ball afegit que sigui de lluïment”.
Quan Domènec Torrent i Garriga, el 1893, proporciona la primera referència documental d’aquestes celebracions, ja hi associa aquesta dansa. La descrivia amb dues parts diferenciades: la primera l’anomenava –com la coneixem- Ball del Ciri i la protagonitzaven dues parelles casades; la segona l’esmentava com a Ball del Boix, en el qual participaven dues parelles de solters. En el primer cas, les dones duien un ram de flors artificial, i en el darrer duien un ram de boix amb el corresponent ciri encès. Aleshores, a finals del segle XIX, per part dels homes ja se substituïa la indumentària tradicional del barret de copa i gambeto i es ballava amb vestit de carrer. Aquest aspecte es va acabar imposant també entre les dones.
Ja hi ha un precedent, l’estudi de l’entitat i de la Festa dels Tonis, que es va fer l’any 2010 i que el 2014 va sortir editat en un llibre i es va acompanyar d’una exposició al Museu del Ter. La presentació de la recerca serà aquest divendres 27 de gener a 2/4 de 9 del vespre al Museu del Ter.
