Es dissol la Big Band de Manlleu
El conjunt ha estat actiu durant 15 anys i ha enregistrat diversos treballs, com un recopilatori el 2010
Un centenar de músics hi han estat involucrats durant 15 anys de trajectòria, però la Big Band de Manlleu ha arribat al final. El conjunt, on han col·laborat músics professionals com els germans Guillem i Marta Roma, va decidir a finals del 2016 que el més convenient era dissoldre’s.
Un dels integrants des dels inicis, Joan Mitjavila, ha explicat que els orígens d'aquest conjunt de jazz es remunten a l’any 2001, “a partir de l’Aula de Música Moderna de l’Escola de Música i el professor Marcel·lí Druguet”. Primer, es va fer una Big Band com a experiment en una audició de final de curs i l’any següent es va començar temporada estable, amb assajos cada setmana. Fins al 2010, es va continuar tota una etapa sota aquesta direcció del fundador. Des del 2010 fins al 2016, la directora va ser Núria Guillén, ‘Mambo’.
El pas que han fet ha estat “complicat” però s’havia arribat a un punt en què era un maldecap coincidir. Mitjavila reconeix que ara “hem quedat una mica més orfes” i recorda que aquest format “és complicat de mantenir, perquè implica uns 16 músics en una formació estable i és difícil pels compromisos diversos”. A partir de la Big Band han sortit “formacions més petites, la gent s’ha conegut i ha perdut la por a tocar”. Un exemple és la Riverter Dixieland va sorgir el 2005, precisament “a partir de músics que tocàvem a la Big Band”.
Una de les millors coses d'aquests anys va ser “la barreja de diversos elements, músics professionals com Jaume Grau, Joan Molina o els dos directors, barrejat amb components amateurs i durant una bona època, estudiants de diverses escoles”.
El concerts que recorden especialment emblemàtics són “al Cirvianum de Torelló, als jardins del Castell de Montesquiu, Montserrat, Barcelona o els sopars-concerts del Cicle de Jazz de Manlleu”. El 2010 va sortir un CD recopilatori i el 2015 el senzill Manlleu, Manlleu, per la Nit de comerç. Mitjavila conclou que s’emporten “molt bons records de tot plegat”. El músic considera que “la nostra generació va portar l’empenta durant tot aquest temps però seria fantàstic que sorgís alguna altra formació d’aquest tipus”.
Una actuació del 2004, al castell de Montesquiu
Una foto de grup del 2002
